Nazis

5. Les sortides a la crisi. El nazisme alemany
ELS TOTALITARISMES. TENDÈNCIA GENERALITZADA D'ENTRE GUERRES
La tensió internacional provocada per la competència internacional, l'enduriment
dels nacionalismes recalcitrants, la crisi postbèl•lica, el Crac del 29, la por de la
burgesia davant l'emergència del moviment obrer i la consolidació de la URSS,
contribueix a entendre la proliferació derègims polítics totalitaris arreu durant el
període d’entreguerres (1918-1939). En alguns països triomfen règims militars,
dictatorials, en d'altres, malgrat i el manteniment de règims democràtics i de la
vida política parlamentària, els partits amb programes electorals de signe
autoritari i ultranacionalista, propis de l’extrema dreta, emergeixen a l'escena
política. Els mateixos governantsadopten postures intransigents, com són els
casos de la Gran Bretanya, Bèlgica, Escandinàvia o França.
El totalitarisme es va estendre arreu. Era “una malaltia mental” d’Europa, segons
els pensadors liberals; una conseqüència històrica, com per exemple la humiliació
que va significar per als alemanys el Tractat de Versalles”, segons les visions
radicals; un clar signe d’afebliment del sistemacapitalista, segons les tesis de signe
marxista, una aposta de la burgesia atemorida cap a opcions polítiques que
asseguressis l’ordre i fomentessin el consum públic.
Alguns exemples de totalitarismes de règims totalitaris els trobem a l’URSS (Stalin),
Espanya (Primo de Rivera), Polònia (Pildsudski), Hongria (Gambos), Romania (rei
Carol), Argentina (Iriburu), Brasil (Vargas), Itàlia(Mussolini), Alemanya (Hitler).
Molts d’aquests dictadors assoleixen el poder a través del procés polític
parlamentari gràcies a la seducció que van causar les seves idees entre els
electors de les classes mitjanes i treballadores. Burgesia i una part del proletariat
es van deixar seduir per l’àcida crítica a la raó que havia permès una guerra
mundial de deu milions de morts; al sistema capitalista,culpable de la misèria de la
classe treballadora, segons les tesis marxistes. Mussolini i Hitler van utilitzar un
doble discurs. Les promeses i proclames anticapilalistes es van convertir en una
política de foment de la demanda industrial. Per una banda tenien un discurs
anticapitalista i antiliberal per tal d'atreure les classes subalternes però una vegada
al poder, els grans beneficiats dela seva política van ser sectors de la burgesia,
especialment la financera i els grans industrials.
LA DOCTRINA DELS RÈGIMS TOTALITARIS segons Touchard (1961)
•Es prima l’acció: No són una ideologia. Segons els mateixos ideolegs del
feixisme i del nazisme, la seva doctrina és el fet. No es necessita un
dogma, sinó disciplina. Segons Mussolini, “Los fascistas –escribe en 1924-
tenemos elvalor de rechazar todas las teorías políticas tradicionales […]
Nos basta con tener un punto de referencia: la nación” (dins Touchard:
1983,608-609). Hitler, per exemple, era contrari als programes polítics: tots
els programes són inútils, deia. El que importa és la voluntat humana.
L’obra Mein Kampf, escrita el 1924 és una autobiografia apassionada i una
crida a l’acció, més que no pas una obradoctrinal. Les doctrines totalitàries
es redueixen a un petit nombre de principis, que són essencialment
principis per a l’acció. Els principis o les institucions importen menys que no
pas l’adhesió al sistema.
30
•És un nacionalisme dels estats vençuts. Una reacció a la humiliació
patida per Alemanya en el tractat de Versalles de 1919 o a Itàlia en el
tractat de Londres de 1915. Elprimer nucli de les organitzacions totalitàries
està integrat per antics combatents desmobilitzats i desmoralitzats
(Freikorps). Com diu Ttouchard (1983,609) no són solament moviments
d’exaltació nacionals, es tracta també d’un nacionalisme dels vençuts, dels
humiliats.
•El veritable socialisme: Els moviments totalitaris neixen de la misèria i de
la crisis, de l’atur i de la fam. Apareixen, en...