Negro De Banyoles
Páginas: 11 (2506 palabras)
Publicado: 10 de marzo de 2013
EL CAS DEL NEGRE DE BANYOLES
Uns ulls plens de tristor, perplexitat i dignitat, era la primera impressió que captava el visitant quan entrava en la sala principal del Museu Darder d’Història Natural de Banyoles.
Aquesta exòtica exposició que va durar gairebé un segle, primer va generar una gran atracció, després cert rebuig i finalment controvèrsia i polèmica, fins el “final feliç” famenys de deu anys.
• Història:
La història del guerrer dissecat remunta als anys 1830: en una colònia anglesa propera a Ciutat del Cap, uns naturalistes francesos, els germans Verreaux, van desenterrar el cos d’un indígena d’uns 30 anys que havia mort feia poc temps i van decidir dissecar-lo.
Una carta dirigida al gran naturalista francès George Cuvier, pare de la anatomia comparada, que foutrobada en l’arxiu de la seva correspondència a Paris fa esment de com va ser aquesta actuació.
Així expressa Verreaux, en la carta enviada a Cuvier el 12 de maig de 1831 des d’Àfrica del Sud la dificultat que va tenir la seva gesta:
“… gairebé em costa la vida, ja que per a aconseguir-lo vaig haver d’exhumar-lo de nit en un lloc vigilat pels seus familiars…”
També afegeix Verreaux que “… enla col•lecció, ocupa un lloc prominent un boiximà dissecat molt bé conservat…” (Carta de Jules Verreaux a Cuvier/pièce 54, manuscrit 3252. Fons Cuvier)
Aquesta carta té un enorme interès per ser el primer text històric que parla del Negre de Banyoles.
Set mesos més tard, un article publicat en “Le Constitutionnel » el 15 de novembre de 1831, dóna fe de l’exposició d’aquest peça en París.En 1916, el naturalista Francesc Darder la va adquirir per a integrar-la en la seva col•lecció d’història natural, amb la qual fundaria el Museu Darder.
Allí, el guerrer boiximà compartia protagonisme amb cranis, fetus humans en pots de formol i animals caracteritzats per malformacions genètiques antinaturals que havien cridat l’atenció del mateix Darder.
Amb les 237 peces que integraven elMuseu, en la sala d’antropologia, el Negre, peça estel•lar, era una atracció exòtica, més aviat un trofeu de caça que un objecte d’estudi.
Era més significatiu del colonialisme del segle XIX que de l’interès per a l’anatomia humana.
• Controvèrsia i polèmica:
Durant 75 anys, l’exhibició del Negre de Banyoles va formar part de la principal curiositat d’aquesta població gironina.
El 29d’octubre de 1991, Alphonse Arcelin, metge espanyol d’origen haitià resident a Catalunya va manifestar la seva indignació davant l’exhibició d’un ésser humà ple de serrill i amb tapalls primitius i va demanar-ne la retirada immediata.
L’Ajuntament de Banyoles, recolzat per la majoria de la població que considerava el Negre com la “seva mòmia” es va negar a retirar el guerrer.
Quan el llac de Banyolesva ser seu de les proves de rem dels Jocs Olímpics de 1992, l’Ajuntament va rebre pressions molt més fortes de persones i estaments variats.
A instància del Comité Olímpic Internacional i de la Generalitat, es va prendre la decisió, com a solució provisional que permetia apartar el problema, de tancar el Museu durant els dies dels Jocs.
Poc a poc la polèmica es va anar ampliant en molts àmbits:la Organització per a la Unitat Africana (OUA), les Nacions Unides, i la Unesco van reclamar la retirada de l’home dissecat.
Federico Mayor Zaragoza, llavors Secretari de la Unesco, Kofi Annan, Secretari General de la ONU, entre d’altres, es van reunir amb l’Alcalde de Banyoles. També hi va intervenir el Govern de l’Estat.
Va continuar exposat fins a l’any 2000 i després de treure-li el tapall,la llança, la pell i la careta que vestia a Banyoles, el seu cos va ser enviat al Museo Nacional de Antropología de Madrid, on se li van extreure els ulls, cabells, tots els òrgans, i fins i tot els genitals. El crani i la resta d’ossos van ser enviats en un taüt a Botswana en 2007.
El 4 d’octubre va ser enterrat en el Parc Nacional de Tsolofelo amb honors reservats fins ara per a herois...
Uns ulls plens de tristor, perplexitat i dignitat, era la primera impressió que captava el visitant quan entrava en la sala principal del Museu Darder d’Història Natural de Banyoles.
Aquesta exòtica exposició que va durar gairebé un segle, primer va generar una gran atracció, després cert rebuig i finalment controvèrsia i polèmica, fins el “final feliç” famenys de deu anys.
• Història:
La història del guerrer dissecat remunta als anys 1830: en una colònia anglesa propera a Ciutat del Cap, uns naturalistes francesos, els germans Verreaux, van desenterrar el cos d’un indígena d’uns 30 anys que havia mort feia poc temps i van decidir dissecar-lo.
Una carta dirigida al gran naturalista francès George Cuvier, pare de la anatomia comparada, que foutrobada en l’arxiu de la seva correspondència a Paris fa esment de com va ser aquesta actuació.
Així expressa Verreaux, en la carta enviada a Cuvier el 12 de maig de 1831 des d’Àfrica del Sud la dificultat que va tenir la seva gesta:
“… gairebé em costa la vida, ja que per a aconseguir-lo vaig haver d’exhumar-lo de nit en un lloc vigilat pels seus familiars…”
També afegeix Verreaux que “… enla col•lecció, ocupa un lloc prominent un boiximà dissecat molt bé conservat…” (Carta de Jules Verreaux a Cuvier/pièce 54, manuscrit 3252. Fons Cuvier)
Aquesta carta té un enorme interès per ser el primer text històric que parla del Negre de Banyoles.
Set mesos més tard, un article publicat en “Le Constitutionnel » el 15 de novembre de 1831, dóna fe de l’exposició d’aquest peça en París.En 1916, el naturalista Francesc Darder la va adquirir per a integrar-la en la seva col•lecció d’història natural, amb la qual fundaria el Museu Darder.
Allí, el guerrer boiximà compartia protagonisme amb cranis, fetus humans en pots de formol i animals caracteritzats per malformacions genètiques antinaturals que havien cridat l’atenció del mateix Darder.
Amb les 237 peces que integraven elMuseu, en la sala d’antropologia, el Negre, peça estel•lar, era una atracció exòtica, més aviat un trofeu de caça que un objecte d’estudi.
Era més significatiu del colonialisme del segle XIX que de l’interès per a l’anatomia humana.
• Controvèrsia i polèmica:
Durant 75 anys, l’exhibició del Negre de Banyoles va formar part de la principal curiositat d’aquesta població gironina.
El 29d’octubre de 1991, Alphonse Arcelin, metge espanyol d’origen haitià resident a Catalunya va manifestar la seva indignació davant l’exhibició d’un ésser humà ple de serrill i amb tapalls primitius i va demanar-ne la retirada immediata.
L’Ajuntament de Banyoles, recolzat per la majoria de la població que considerava el Negre com la “seva mòmia” es va negar a retirar el guerrer.
Quan el llac de Banyolesva ser seu de les proves de rem dels Jocs Olímpics de 1992, l’Ajuntament va rebre pressions molt més fortes de persones i estaments variats.
A instància del Comité Olímpic Internacional i de la Generalitat, es va prendre la decisió, com a solució provisional que permetia apartar el problema, de tancar el Museu durant els dies dels Jocs.
Poc a poc la polèmica es va anar ampliant en molts àmbits:la Organització per a la Unitat Africana (OUA), les Nacions Unides, i la Unesco van reclamar la retirada de l’home dissecat.
Federico Mayor Zaragoza, llavors Secretari de la Unesco, Kofi Annan, Secretari General de la ONU, entre d’altres, es van reunir amb l’Alcalde de Banyoles. També hi va intervenir el Govern de l’Estat.
Va continuar exposat fins a l’any 2000 i després de treure-li el tapall,la llança, la pell i la careta que vestia a Banyoles, el seu cos va ser enviat al Museo Nacional de Antropología de Madrid, on se li van extreure els ulls, cabells, tots els òrgans, i fins i tot els genitals. El crani i la resta d’ossos van ser enviats en un taüt a Botswana en 2007.
El 4 d’octubre va ser enterrat en el Parc Nacional de Tsolofelo amb honors reservats fins ara per a herois...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.