nietzsche

ÈTICA (GENEALOGIA DE LA MORAL)


Introducció

 I.- El projecte que Nietzsche es planteja a LA GENEALOGIA DE LA MORAL (1887) es podria gairebé resumir en un sol fragment, que pertany a l’apartat 6 del Pròleg de l’obra:

«Expressem quina és aquesta nova exigència; necessitem una crítica dels valors morals, cal qüestionar d’una vegada el valor intrínsec d’aquests valors. En aquest sentit,cal un coneixement de les condicions i de les circumstàncies de les quals sorgiren aquests valors, en les quals es desenvoluparen (moral com a conseqüència, com a símptoma, com a màscara, com a esperit de Tartuf, com a malaltia, com a malentès, per bé que també com a causa, com a remei, com a estimulant, com a entrebanc, com a verí), un coneixement que fins ara no ha existit, ni tan sols s’hacobejat».

II.- El llibre està dividit en tres tractats :El primer està dedicat la distinció entre “Bo i pervers o Bo i dolent”. El segon analitza la “Culpa, mala consciència i aspectes similars”. Finalment, la tercera secció es pregunta “Què signifiquen els ideals ascètics?”


TRACTAT PRIMER: «BO I PERVERS», «BO I DOLENT»

Els orígens .

Els psicòlegs anglesos creuen que el concepted’allò que és èticament bo es troba en la utilitat social de la conducta no egoista, i que després s’hauria oblidat aquest origen. Però així el concepte «bo» seria essencialment idèntic al concepte «útil» i, per tant, a allò que és «màximament valuós». Però aquesta via d’explicació de la moral és falsa.

Els historiadors de la moral no veuen que el concepte i el judici «bo» van tenir un origenaristocràtic, no pas utilitarista. Van ser els nobles, poderosos, els homes de posició superior i amb sentiments de superioritat els qui es van valorar ells mateixos i el seu obrar com a bons, com a de primer rang. No era pas la utilitat el que els importava o guiava. La primera moral va ser ordenadora del rang, expressió d’una espècie dominadora superior. El llenguatge va ser exteriorització delpoder del qui dominaven. És fals, doncs, pensar que la paraula «bo» va estar lligada necessàriament a accions no egoistes, desinteressades.

La veritat és el contrari: «noble», «aristocràtic» en el sentit d’estament social va ser el concepte bàsic a partir del qual després es va desenvolupar el concepte de «bo» en el sentit d’allò que és «anímicament noble». Exemple: la paraula alemanya schlecht(«dolent») és idèntica a schlicht («simple»), o sigui, allò que és estamentalment de rang inferior és allò que en primer lloc va ser considerat com a èticament dolent.

Les valoracions brotaven, doncs, d' una forma de ser, d' una forma de trobar-se en la vida i en la societat. Tenien un significat estamental i no espiritual

Per tant, en l'origen a les societats aristocràtico-guerrerestrobem la diferència entre la moral (valoració) dels senyors i la dels esclaus:

a) La forma noble de valorar dóna un sí afirmatiu a la vida, a l'acció (Empenta, valor, confiança en les seves forces són els pressupostos del cavaller).
b) Per contra la moral dels esclaus neix de la por i del sentiment reactiu d’inferioritat; l’odi que senten per aquells a qui temen , engendra unressentiment que són incapaços de descarregar de forma directa.
c) Uns i altres anomenen bons els valors que els altres anomenen dolents.

La transvaloració dels valors. La rebel·lió dels esclaus en la moral.

Històricament , però, els esclaus acabaran imposant la seva moral, Com és possible aquesta inversió, aquesta transvaloració dels valors ?. "Es requereix la intenció i la intervenciód’un artista genial: el que ensinistra el ressentiment, el que inverteix els valores, el sacerdot jueu”.

Però les valoracions dels sacerdots van a resultar antagòniques amb la dels nobles. “Hi ha alguna cosa "no sana" en la seva activitat, en els seus hàbits: dejuni, abstenció sexual, fugida al desert, etc “. Els sacerdots són gent passiva, feble i impotent en la guerra. De la seva impotència...