Nit I Boira

“Nit i boira” és un documental realitzat el 1955 i dirigit per Alain Resnais que trenca amb el silenci cinematogràfic sobre l’horror nazi. Ningú fins llavors s’havia atrevit afer un retrat del genocidi jueu amb una duració de només 32 minuts i amb una qualitat de text i d’imatges tant gran.
Els vídeos i fotos que constitueixen el documental no sónreproduccions actuals, sinó que són imatges que els mateixos nazis i els aliats, a l’hora d’alliberar els deportats, havien enregistrat; tot i que també hi ha imatges de com estanactualment els camps. La música que sona la van compondre jueus. La veu en off (Jean Cayrol) que va relatant les barbàries comeses pels nazis dóna un toc de serietat, llegint eltex en un to poètic però circumspecte.

Una de les coses que m’ha impactat és quan han explicat que, tot i vivint al costat de camps de concentració, veient els jueus isentint l’olor dels cossos al cremar-se, la gent feia com si els camps de concentració no existissin. Segons Th. Adorno (filòsof de l’escola de Frankfurt segle XX), ho explicaria dientque la gent estava insensibilitzada i els mancava empatia; per tant, no se’n preocupaven i tampoc es qüestionaven res.
Durant tot el documental es veuen imatges moltimpactants: homes esquelètics, cadàvers amuntegats, cossos sense cap i caps sense cos... Al final es veuen imatges d’un judici on jutjaven nazis. Tots els acusats (capos, oficials...)responien: “jo no en sóc responsable”. Segons Arendt, una dona jueva que reflexiona sobre l’holocaust, a aquesta resposta hi aplicaria la teoria de la banalitat del mal; segonsaquesta, ells actuaven sistemàticament, sense qüestionar-se les ordres que els imposaven. Per això, els acusats diuen que ells no en tenen la culpa, que qui la té és qui manava.