Nivell C Català

Nivell de suficiència




Ortografia - Normativa





















APOSTROFACIÓ



Recordeu que...


L’article el s’apostrofa davant de vocal o hac:
l’aire, l’Ernest, l’hivern, l’ou, l’ull


L’article la s’apostrofa davant de vocal o hac:
l’àvia, l’Emma, l’herba, l’hora
però no s’apostrofa si la paraula femenina comença per i ou àtones.
la il·lusió, la universitat, la Immaculada, la unció


Els articles personals en i na s’apostrofen davant dels noms propis seguint les mateixes regles:
n’Ernest, n’Oriol, n’Emma, n’Úrsula, na Immaculada


La preposició de s’apostrofa davant de vocal o hac:
llibre d’història, tractat d’anatomia, Vall d’Hebron, Platja d’Aro


Molts pronomsfebles també s’apostrofen:

• amb el verb quan el verb comença en vocal o hac, o acaba en vocal:
Ells l’estimen. Estima’l!
però no si el verb acaba en diftong decreixent:
Estimeu-lo!

• amb un altre pronom i llavors se situa l’apòstrof com més a la dreta millor:
Ell cuida el jardí a tu = Ell te’l cuida.
Ella ofereix el llibre a mi = Ella me l’ofereix.

• però nos’apostrofen:
el pronom la davant d’un verb que comença per i o u àtones;
les combinacions la hi, se us.









1

Casos especials d’apostrofació


• Els articles I la preposició de s’apostrofen davant d’un signe o mot que no comenci pròpiament per vocal, però que es pronunciï amb vocal inicial:
l’1 de maig, l’11 de setembre, l’11a part, l’XI Congrés de Cirurgia

• En lesparaules que comencen amb essa líquida s’apostrofa l’article el, però no l’article la ni la preposició de:
l’stalinista (home), la stalinista (dona), de stalinistes


• Els articles el i la i la preposició de no s’apostrofen davant d’una hac aspirada ni davant d’una i o una u consonàntiques:
el Hilton, el port de Haifa
el ioga, el iogurt, la iaia, el hiat, el festival de Huelva


• Tampocno s’apostrofen aquests elements si es pot crear confusió, o si van davant dels noms de les lletres:
la ira, la anormalitat, res de anormal
la una del migdia (però: dos quarts d’una), la host
la erra, la essa, de A a Z



CONTRACCIÓ


Recordeu les contraccions…


a + el
a + els
de + el
de + els
per + el
per + els
per a + el
per a + els
ca + el
ca + els
ca + en
al
alsdel
dels
pel
pels
per al
per als
cal
cals
can
Dóna-ho al nen. (…a l’avi)
Dóna-ho als nens.
Això és del pare. (…de l’oncle)
Això és dels pares.
Ho ha fet pel fill. (…per l’amic)
Ho ha fet pels fills.
Això és per al fill. (…per a l’amic)
Això és per als fills.
Vaig a cal metge. (…ca l’advocat)
Vaig a cals oncles.
Vaig a can Bartolí. (…ca n’Enric)




2

ACCENTUACIÓParaules agudes

S’accentuen:
• les que acaben en vocal;
• les que acaben en vocal + essa;
• les que acaben en en o en in;
• però no s’accentuen les que acaben en diftong decreixent.

Paraules planes

S’accentuen:
• les que no acaben en vocal;
• les que no acaben en vocal + essa;
• les que acaben en an, on, un;
• les que acaben en diftong decreixent.

Paraules esdrúixolesS’accentuen totes les paraules esdrúixoles.




Accent de la a:

Sempre greu o obert (matalàs, màxim, gràcies...).




Accent de la i :

Sempre agut o tancat (camí, diríeu, contínua...).




Accent de la u:

Sempre agut o tancat (algú, últim, república...).









3

Accent de la e:

En els mots aguts
Greu o obert majoritàriament (cafè, vostè, francès, sisè, imprès,etc.).
Agut o tancat en:
• mots com ara: amén, clixé, consomé, puré, jaqué, piqué, peroné, adés, abecé, ximpanzé, quinqué, pagaré;
• els mots compostos de bé: gairebé, també, rebé, malbé;
• els adverbis després i només;
• els mots que formen el plural en –essos: ingrés, procés, través...
menys: espès, interès i xerès;
• els temps verbals següents:
passat simple d’indicatiu...