Nomenclatura

1 Nomenclatura
1.1 Elements metàl.lics i elements no metal.lics
Elements metàl.lics: tenen una gran tendència a perdre electrons. Formen ions amb càrrega elèctrica positiva. Situats a l’esquerra de la taula periodica.
Elements no metàl.lics tenen una gran tendència a acceptar electrons. Formen ions amb càrrega electrica negativa. Situats a la dreta de la taula periòdica

Metalls
No-metallsAspecte i brillantor metàl.lica
No tenen brillantor metàl.lica
Densitat elevada (gran empaquetament de partícules
En general, la seva densitat és inferior a la dels metalls
Són dúctils, mal.leables i tenaços.
No són dúctils ni mal.leables
Bons conductors tèrmics i elèctrics
No són bons conductors tèrmics ni elèctrics
Es combinen amb l'oxigen formant òxids bàsics
Es combinen amb l'oxigen formant òxidsàcids (anhidrids)
No formen molècules en sentit estricte. Un element metàl.lic es considera monoatòmic: Na, Fe, Co
Excepte els gasos nobles, que són monoatòmics, els no metalls, en general, presenten agrupacions moleculars Cl2
Són sòlids a temperatura ordinària, excepte el mercuri que és líquid
Són sólids o gasos a temperatura ordin+aria, excepte el brom que és líquid
Mostren poca tendència acombinar-se amb l'hidrogen
Mostren molta tendència a combinar-se amb l'hidrogen
Són poc electronegatius, amb tendència a perdre electrons originant ions positius.
Són electronegatius amb tendència a captar electrons i originar ions negatius.


1.2 La valència
S’anomena valència d’un element químic el nombre que ens indica la proporció en la qual els àtoms d’aquest element es combinen amb els àtoms delsaltres elements.
A cursos superiors parlarem de nombre d’oxidació: Nº d’electrons que un àtom fa servir per combinar-se amb un altre àtom. Seria la valència que té un element amb el signe.

Nº oxidació > 0 l’àtom té tendència a donar electrons (metalls)
Nº oxidació < 0 l’àtom té tendència a guanyar electrons (no metalls)
Nº oxidació = 0 l’àtom és neutre.

El nombre d’oxidació d’un compost s’obtésumant els nºoxidació de tots els àtoms d’un compost.
NaCl = +1 + (-1) = 0

1.3 Nomenclatures.
Existeixen diferents nomenclatures, les més comunes són:
1.3.1 Nomenclatura tradicional o clàssica
Funciona a base de prefixos i sufixos depenen de la quantitat de valències que té un àtom:
1 valència = ic
2 valències = ós (petita)
ic (gran)
3 valències = hipo ós (petit) 4 valències = hipo ós ( méspetit)
ós (mitjà) ós (mitjà)
ic (gran) ic (gran)
per ic (més gran)
1.3.2 Nomenclatura stock
A continuació del nom de l’element s’escriu l’estat d’oxidació entre parèntesi i en xifres romanes.
1.3.3 Nomenclatura sistemàtica
En comptes d’indicar la valència, s’indica el nombre d’àtoms de cada element que hi ha a la fórmula del compost mitjançant prefixos numerals com mono,di, tri, tetra...
1.4 Compostos amb l’oxigen

Nomenclatura tradicional
Nomenclatura sistemàtica
Nomenclatura stock
Oxigen + NO metall
Anhídrid + nom del no metall + sufix
B2O3  anhídrid bòric
prefix + òxid de + prefix + nom del no metall
B2O3  triòxid de dibor
òxid de + no metall + (valencia del no metall en xifres romanes)
B2O3  òxid de bor
Oxigen + Metall
òxid + nom metall + sufix
Ni2O3òxid niquèlic
prefix + òxid de + prefix + nom del metall
Ni2O3 triòxid de diníquel
òxid de + metall + (valencia del metall en xifres romanes)
Ni2O3 òxid de níquel (III)
e.o de l’ O és –2
1.5 Compostos amb l’hidrogen
1.5.1 Hidrogen + no metall (e.o) de H= +1
Aquós

Gasós

HF
àcid fluorhídric
HF
fluorur d'hidrogen
HCl
àcid clorhídric
HCl
clorur d'hidrogen
HBr
àcid bromhídric
HBr
bromurd'hidrogen
HI
àcid iodhídric
HI
iodur d'hidrogen
H2O
aigua
H2O
aigua
H2S
àcid sulfurhídric
H2S
sulfur d'hidrogen
H2Se
àcid selenhídric
H2Se
seleniur d'hidrogen
H2Te
àcid telurhídric
H2Te
telurur d'hidrogen
Altres: hidrurs no metàl.lics que en dissolució aquosa no són àcids.
BH3: borà PH3: fosfina SiH4: silà SbH3: estibina
NH3: amoníac NH4+: catió amoni CH4: metà AsH3: arsina
1.5.2 Hidrogen + metall...