Nosaltres els valencians

Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics
DOI: 10.2436/20.1001.01.96

Núm. XXIII (2012), p. 313-336

ENTRE NOSALTRES, ELS VALENCIANS (1962)
I EL CAS VALENCIÀ (1966) 1
Xavier Ferré Trill

Universitat Rovira i Virgili

Resum
L’objectiu de l’article és contextualitzar l’assaig fusterià Nosaltres, els valencians i mostrar-ne el balanç polític a través d’una altra reflexió del’assagista
escrita el 1966. El treball tracta de situar referents culturals i polítics coetanis al
plantejament, entre historiogràfic i cívic, de Joan Fuster i destacar-ne la denúncia de la «mentalitat de sucursal» de la classe dominant valenciana.
Paraules clau
Procés de construcció nacional, acció cívica i política, sucursalisme cultural
i polític.
Between Nosaltres, els valencians (1962) andEl cas valencià (1966)
Abstract
The aim of this article is to contextualise Fuster’s essay «Nosaltres, els valencians» and to explore its political balance by means of another work by the essayist
written in 1966. The article attempts to situate Joan Fuster’s contemporary cultural and political referents from a civic and historical viewpoint and to highlight
his criticism of the dependentmentality of the dominant classes from Valencia.
Keywords
Nation building, civic and political action, political and cultural dependency.
1. Aquest article s’emmarca en el programa del Grup de Recerca Consolidat «Ideologies i Societat a la Catalunya Contemporània» [2009 SGR 1390] [ISOCAC - Universitat Rovira i Virgili].

Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, XXIII, 2012

314Xavier Ferré Trill

Condicions de possibilitat
El procés de construcció nacional intel·lectual i polític valencià conegué en
els anys seixanta, a través de l’assaig de referència intel·lectual i cívic Nosaltres,
els valencians (1962), un referent pel que feia al plantejament de qüestions sociopolítiques estructurals sobre la manca de perspectiva nacional de la societat al
sud del Sénia. Ambtot, cal situar la redacció de l’assaig fusterià ‒recordem que
fou escrit per encàrrec de Max Cahner‒ en el context sobre el qual actuà com
a factor de debat, ja que, a més de la demanda editorial per part de la nounada
Edicions 62,2 la reflexió fusteriana reflectia interrogants i opcions que nuclis
valencianistes no universitaris i universitaris venien acordant a través de la seva
pràcticacultural i (para)política.
D’altra banda, cal tenir en compte que, en aquella conjuntura ‒entre la
primera meitat dels anys cinquanta i la redacció de l’assaig iniciada a la tardor
de 1961‒, pràctica cívica i teorització eren factors que s’interconnectaven. I,
en aquest sentit, l’evolució del sentiment de pertinença orientat cap al fet de
consciència de país era un aspecte que explicava lacontextualització prèvia de la
idealitat fusteriana. Precisament, la praxi cultural i (proto)política endegada per
aquests nuclis ‒que Alfons Cucó destacava epistolarment al director de l’editorial mallorquina Moll, Josep Maria Llompart (València, 5 de juliol de 1963)‒
esdevenia crítica cap a les «les oligarquies colonitzades».
Doncs bé, la denúncia de les capes dominants valencianes, que nopas
políticament dirigents, fou també un referent a l’hora d’explicar al Nosaltres...
la historicitat dels valencians. Fixem-nos, a tall d’exemple, quin era el temps
ideològic en què se situava l’assaig fusterià. El director general de política
interior del règim franquista, Manuel Chacon, detallava (Las Provincias, 20
d’octubre de 1962, p. 11), en la presa de posició del nou governador civilespanyol a València, Antonio Rueda y Sánchez Malo: «La primera vez, [València] fue conquistada por el Cid; la segunda vez, fue conquistada por Jaime
el Conquistador, y la tercera vez, por Franco al frente del Movimiento Nacional». La instrumentalització historicista amb la finalitat de legitimar la lògica
del Destino francofalangista era l’ascendent ideològic hegemònic del Nuevo
Estado....