nouvinguts

INTRODUCCIÓ

L’arribada d’alumnes nouvinguts és una realitat de la que no podem evadir-nos, i és una obligació com a professionals de l’educació ajudar-los per tal de que la seva arribada en un nou indret sigui més fàcil i que la vida que inicien aquí els sigui profitosa i plena de totes les possibilitats que des del nostre àmbit els podem oferir.
Encara no hi ha una sensibilització prouprofunda de tot el professorat, de la mateixa manera com sovint en presenten problemes socials arrel de les diferències culturals dels autòctons vers les persones que arriben en un indret. Cal, però, no deixar de treballar perquè el món sigui la casa de tothom i la llibertat pugui ser una mica més real del que sovint ho és.
Plantejar-se una intervenció de cara als alumnes i també per els docentsque han de treballar amb els alumnes nouvinguts suposa un repte. En primer lloc, cal posar-se en el lloc de l’infant que ha deixat un munt de coses enrere que potser no tornarà a trobar i ajudar-lo a vincular-se amb tot allò que té de positiu el seu nou entorn.
Molts cops, una de les dificultats més importants per els alumnes nouvinguts és que, a més de totes les pèrdues i del dol que estanpassant, juntament amb l’empresa de vincular-se a un nou context, la comunicació es dóna en un idioma que desconeixen.
El món està ple de missatges teixits amb l’entremat del llenguatge i és per això que, com diu O. Sacks , el llenguatge s’ha de començar a aprendre com més aviat millor perquè, si no,(...) poden ocasionar trastorns i retards permanents en el desenvolupament. D’això se’n deriva lanecessitat de prioritzar l’aprenentatge de la llengua vehicular per tal que puguin participar de forma activa en tots els esdeveniments que succeeixen al llarg de la jornada escolar i també social més enllà del seu àmbit familiar.
La manca de coneixement de la llengua provoca que no tinguin la possibilitat d’expressar les seves necessitats o de posar de manifest els seus coneixements i capacitats. Ésper això, que l’acollida idiomàtica ha de ser sempre una prioritat, sense descuidar altres aspectes que són d’igual rellevància, com l’acollida positiva per part dels companys d’aula. Igualment, cal vetllar perquè la seva escolaritat sigui profitosa i per tant assegurar que el professorat té en compte les necessitats d’aquests alumnes sense descuidar la seva individualitat.
Un punt molt importanta tenir en compte són les diferències individuals que aquests alumnes, de la mateixa manera que els altres, tenen. No tots aprenen amb la mateixa facilitat, ni tenen la mateixa motivació de cara als aprenentatges escolars o per l’adquisició d’una nova llengua.
 
ENTORN DE REFERÈNCIA

Les propostes que s’han elaborat estan vinculades a un centre educatiu real a la ciutat de Barcelona. Comtotes les escoles, té els seus punts forts i els seus punts dèbils i s’hauran de treballar els segons sense perdre de vista els primers.
Es tracta d’un centre d’una sola línia que cobreix des de l’educació infantil fins la ESO. És un centre concertat, amb un claustre estable, molt implicat en l’educació i el procés educatiu de tots els alumnes, doncs molts dels mestres tenen incidència en aquestdurant diversos anys de la seva escolarització. L’arribada de nouvinguts es dóna en totes les etapes i en tots els nivells, però la integració real d’aquests alumnes és sempre més difícil quan tenen edats majors (a partir dels 8 o 9 anys). Per aquests alumnes, l’arribada al nostre context està molt més plena de rancors respecte al que han hagut de deixar enrere per demanda familiar, en alguns casoshi ha relacions complicades amb els pares derivades del desig dels fills de tornar al seu país o fins i tot de una desconeixença entre ells perquè han estat molts anys separats abans de poder-se reunificar. A més, l’escola és sempre una experiència complicada, doncs les demandes i els reptes són constants i la realitat d’aquestes personetes ja és prou complicada només per tots els canvis que...