"Oh Fortuna" Comentari I Poema.

Carmina Burana

A principis del segle XII es dona a conèixer a Europa la poesia profana, esclata amb una maduresa la poesia lírica romànica. Aristocràtics trobadors d'amor cortès de les cortsoccitanes, van proposar un innovador model poètic en llatí de la qual va sorgir molt d'èxit, seguidament es fa conèixer la poesia goliardesca, de clergues i estudiants errants, que, utilitzant un llatímedieval amb una barreja lingüística macarrònica, transformant aquesta poesia profana en satírica introduint temes com crítiques a l'església, a la societat i al poder, temes d'amor carnal, etc, quedefensa una actitud de rebel·lia.
Les composicions, quasi sempre anònimes, eren molt diverses; des de poemes senzills fins d'altres d'elaborats i retòrics.
Una de les grans col·leccions d'aquests poemesés "Carmina Burana" del llatí "càntics de Bura" del poble alemany Benediktbeuern, es tracta d'una col·lecció anònima de cants del segle XII i XIII que s'han conservat en un únic còdex trobats en 1803i que recull un total de 300 rimes, escrites majoritàriament en llatí, però sense mètrica clàssica, algunes parts del dialecte germànic antic mitjà i del francès antic.





Oh Fortuna...
OhFortuna,
com la lluna,
variable en el teu estat,
sempre estàs creixent
o minvant;
la vida detestable
ara esmussa,
ara esmola
com per joc el pensament,
i dissol com si fos glaç
la pobresa
iel poder.
Sort cruel
i inconsistent,
roda en moviment,
situació incerta;
salut vana,
sempre exposada a esvair-te,
ara te'm presentes
coberta d'ombres
i de vels,
mentre jo,
pel joc de lateva malvestat,
vaig amb l'esquena nua.
Ara la sort contrària
em nega salut
i virtut;
conínuament
les forces i el defalliment
van i vénen.
Ara,
cuiteu,
polseu les cordes;
puix que la sort
haabatut el valent,
ploreu amb mi!



Comentari
El text poètic a comentar es tracta de la traducció del poema "Oh Fortuna" contingut en els manuscrits "Carmina Burana", uns càntics goliards...