ola que tal muy bien i tu?
Páginas: 2 (324 palabras)
Publicado: 4 de marzo de 2014
Beatriu de Dia, coneguda com a Comtessa de Dia (finals del segle XII - mitjans del segle XIII) fou una trobairitz occitana de la qual n'han pervingut alguns poemes, però de la sevavida se'n sap molt poc, ja que són diversos els personatges històrics documentats que podrien correspondre a aquesta trobairitz.
La petita biografia que ha arribat als nostres dies diuel següent:
"La comtessa de Dia si fo moiller d’En Gilhem de Peiteu,
bella domna e bona. Et enamoret se d’En Rambaut d’Aurenga,
e fez de lui mantas bonas cansos".
Geogràficament,sembla clar que se situa a Dia, una ciutat sobre el riu Droma, en el comtat de Provença. Una hipòtesi és que fou esposa de Gilhem de Peiteu (o Guillem de Poitiers), comte de Viennois, quevisqué entre 1158 i 1189, i per tant fou també contemporània de Raimbaut d'Aurenja, de qui es diu que estava enamorada i a qui sembla que anaven dedicades algunes de les seves cançons.Una altra hipòtesi la fa esposa d'un altre Guillem de Poitiers, vassall d'Ermengarda de Narbonna, dociumentat entre 1143 i 1477. I finalment, i seguint la genealogia de la casa de Dia,trobem Isoarda, morta entre 1212 i 1214 i comtessa per dret filial. Isoarda visqué prop d'Aurenja|Orange i podria haver estat amant del nebot-nét de Raimbaut d'Aurenja, que es dèia comell i morí el 1128.
Obres conegudes
De tota la seva producció literària, només han arribat als nostres dies dotze manuscrits, que contenen 114 versos de quatre composicions en formade cansó, l'únic gènere que sembla que cultivà:
"A chantar m'er de so q'ieu non volria"
"Ab joi et ab joven m'apais"
"Fin joi me don'alegranssa"
"Estat ai en greu cossirier"
"Achantar m'er de so qu'eu no volria"
La seva cançó "A chantar m'er de so qu'eu no volria", és l'única peça trobadoresca d'autoria femenina la música de la qual sobreviu intacta.
La petita biografia que ha arribat als nostres dies diuel següent:
"La comtessa de Dia si fo moiller d’En Gilhem de Peiteu,
bella domna e bona. Et enamoret se d’En Rambaut d’Aurenga,
e fez de lui mantas bonas cansos".
Geogràficament,sembla clar que se situa a Dia, una ciutat sobre el riu Droma, en el comtat de Provença. Una hipòtesi és que fou esposa de Gilhem de Peiteu (o Guillem de Poitiers), comte de Viennois, quevisqué entre 1158 i 1189, i per tant fou també contemporània de Raimbaut d'Aurenja, de qui es diu que estava enamorada i a qui sembla que anaven dedicades algunes de les seves cançons.Una altra hipòtesi la fa esposa d'un altre Guillem de Poitiers, vassall d'Ermengarda de Narbonna, dociumentat entre 1143 i 1477. I finalment, i seguint la genealogia de la casa de Dia,trobem Isoarda, morta entre 1212 i 1214 i comtessa per dret filial. Isoarda visqué prop d'Aurenja|Orange i podria haver estat amant del nebot-nét de Raimbaut d'Aurenja, que es dèia comell i morí el 1128.
Obres conegudes
De tota la seva producció literària, només han arribat als nostres dies dotze manuscrits, que contenen 114 versos de quatre composicions en formade cansó, l'únic gènere que sembla que cultivà:
"A chantar m'er de so q'ieu non volria"
"Ab joi et ab joven m'apais"
"Fin joi me don'alegranssa"
"Estat ai en greu cossirier"
"Achantar m'er de so qu'eu no volria"
La seva cançó "A chantar m'er de so qu'eu no volria", és l'única peça trobadoresca d'autoria femenina la música de la qual sobreviu intacta.
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.