Ola Q Aase

EUPALINOS
O L’ARQUITECTE

Per

PAUL VALÉRY

EDICIONS DELS QUADERNS CREMA

Doncs, bé. Continuaré.
Eupaplinos em va fer, encara, un quadre magnífic d’aquestes construccions gegantines que estroben en els ports. Es fiquen mar endins. Llurs braços, d’una blancor absoluta i dura, circumscriuen conques ensopides, i en defensen la calma. Les guarden segures, pacíficament farcides de galeres,a l’abric dels fons de roca eriçada i de les esculleres ressonants. Des de les altres torres, on algú vetlla, on la flama apinyada dansa i es desferma en les nits impenetrables, comanden l’alta mar,fins a l’extrem dels turons que escumegen... Gosar fer aquesta mena de treballs és plantar cara al mateix Neptú! S’han de llançar les muntanyes a carretades, en les aigües que hom vol encerclar. Lesdeixes arrencades de la pregonesa mòbil del mar i al xoc de les monòtones cavalleries que el vent empeny i ultrapassa... Aquests ports, deia el meu amic, aquests ports immensos, quina claredat no sónper a l’esperit! Com despleguen les parts que els conformen! Com davallen ferms cap a la seva tasca!
- Però les meravelles del mar i l’estatuària accidental de les ribes són ofertes graciosament pelsdéus a l’arquitecte. Tot conspira a l’efecte que produeixen en les ànimes aquestes nobles construccions mig naturals: la presència de l’horitzó pur, el naixement i l’esvaniment d’un vel, l’emoció del’arracada de la terra, l’inici dels perills, la llinda resplendent dels paratges ignots; i la mateixa avidesa dels homes, sempre a punt de convertir-se en una por supersticiosa així que la abandonen iposen el peu sobre el vaixell... Són en veritat teatres admirables: situem solament per damunt d’aquestes construccions els edificis consagrats a l’art! Baldament ens costi un esforç molt gran contranosaltres mateixos, cal que ens oblidem una mica dels prestigis de la vida i del goig immediat. Les coses més belles són necessàriament tiràniques...
Però llavors vaig dir a Eupaplinos que no veia...