Opinió personal de la veu

Opinió personal de la veu
La meva veu, de la mateixa manera que la de la gran majoria de persones,
és el vehicle principal de la comunicació intradia a la meva vida.
Bé, això no és del tot cert.Fa uns anys, aquesta afirmació la podia fer
qualsevol habitant de la terra i blasfem seria el que el contradigués.
Abans es parlava molt més, la gent no tenia Facebook.
De fet, això en realitattampoc és del tot veritat. De la mateixa manera que
avui hi ha un cert nombre de persones -cada dia més nombrós- que ja no
utilitzen la veu de manera principal en les seves vides en detriment de nousmètodes de comunicació com xats, missatges de text, blogs i twitters, fa
anys, no massa, també s'utilitzaven les cartes, el telegrama i altres
mètodes per complementar o ometre la comunicació verbal.Posaria la mà al foc que alguns dels nostres besavis enviaven SMS d'amor
en codi morse a les nostres besàvies quan estaven festejant.
Afirmar que deixar d’utilitzar la veu tant com abans ens abocaal fracàs com
a societat o, simplement, és una llàstima, és una mica agosarat. Tal i com,
al llarg dels anys, els mots de la nostra llengua s’han anat forjant a partir
del llatí seguint unes pautesd’economia verbal, potser ara, amb tots
aquests nous sistemes de comunicació, estem redescobrint una nova
manera de fer estalvi. Afegit a això, som una societat mandrosa i
sedentària, i si, a mésdel cul, podem tenir en repòs la llengua, millor que
millor.
De totes maneres, a dia d’avui, la comunitat occidental –desconec la realitat
d’altres zones del món- segueix per tradició i costumvalorant molt la veu
com a vehicle comunicatiu i qui la sap utilitzar bé, té nombroses garanties
d’èxit, tant a nivell professional com personal.
La veu és l’eina que ens permet anar d’un punt a unaltre, i en funció del
domini que en tinguem, arribarem al destí exacte o ens quedarem a uns
quants quilòmetres a la rodona. Més com menys la sapiguem utilitzar.
Per això s’ha de cuidar, aprendre...