PAC 4 Avaluació de programes i centres PSICOPEDAGOGIA

1. A partir de l'anàlisi del document el futur de la professió docent: un resum dels temes del seminari Cambridge-2012 i del primer apartat del mòdul 4 de la guia de l'assignatura comenta:
a) Quins són els principals obstacles per harmonitzar les diverses finalitats en avaluació de professorat i fins a quin punt es pot minimitzar?

Trobem dos grans grups de finalitats en l'avaluació delsmestres:
Les relacionades amb la millora professional, on s'inclouen tres aspectes a tenir en compte: l'orientació constructiva (hauria de proporcionar formes concretes per superar mancances, caldrà buscar orientacions de millora externes a la consideració del mestre); el creixement professional (el mestre hauria de tenir metes o propòsits de millora, les pot valorar el mateix mestre, tot i quepotser es necessiten paràmetres externs per valorar-la) i la millora col·lectiva (per exemple per part del centre escolar o equips docents).
Les relacionades amb la responsabilitat o la rendició de comptes (accountability), on s'inclou la rendició de comptes moral (capacitat de respondre als usuaris del sistema educatiu; alumnat i famílies), professional (responsabilitat davant d'un mateix i de laresta de professionals) i contractual (responsabilitat davant d'aquells que contracten o dels dirigents polítics). La rendició de comptes pot suposar un obstacle si discrimina als mestres i apliquen sancions, fet que queda harmonitzat quan es donen estratègies professionals per donar suport a la millora dels docents.

Respecte als obstacles presents a les finalitats de canvi, m'agradaria destacarel fet de no pensar en el canvi com una cosa semblant a la que coneixem o sabem, sinó que caldrà cercar informació i veure el que millor s'adapta al que cerquem millorar.

b) El cas de Bèlgica
En el cas de Bèlgica la revisió externa, la inspecció i l'autoavaluació, estan incloses en la feina, no s'ha fet cap tipus de consulta a aquests. Cal dir que allà l'avaluació es percep de manera negativapels mestres, especialment quan senten que al procès d'avaluació no es té un “coneixement profund de la dinàmica d'aula” i per tant no es té en compte al procès d'avaluació certs detalls.

c) El cas d'Irlanda
Inicialment, hi ha una resistència a l'avaluació per la preocupació a què s'imposes la cultura de l'avaluació basada en els resultats . En fer un canvi curricular, en el qual els mestresvan participar en el seu desenvolupament, van sentir-se participes del projecte i van començar a confiar en aquest.

d) El cas dels Estats Units
Si es produeix l'avaluació, aquesta es basa en mesures estretes o es realitza per avaluadors sense experiència. Tot i que l'avaluació formativa és rica i multidimensional, cal dir que per tal de què sigui productiva requereix donar recursos, fet que noes du a terme, sobretot si es fa per apostes altes. D'aquesta manera s'opta per avaluacions ràpides i assequibles. L'avaluació formativa no és punitiva i crea normes per i amb els mestres. La cosa canvia quan els sistemes de suport són pobres, quant més pobres, més avaluació punitiva. Els sindicats han de formar part del procés d'autoavaluació, però no basant-se merament en el procés d'avaluació irecopilació de dades, sinó a complimentar-los per a aconseguir un bon futur de l'educació.

2. Quina és la naturalesa de la supervisió i el retiment que és viable sense disminuir la confiança dels professionals?
Els professionals reben amb desgana i negativitat, aquella supervisió i rendiment de comptes que es bassa en la coacció i que només porta a unes conseqüències per a ells mateixos. Elsprofessionals confien en les supervisions quan aquestes són analítiques i donen solucions i recursos a les deficiències que es troben, per tal de millorar. Els professionals necessiten un suport, la col·laboració d'especialistes i l'esperança en què hi hagi una garantia de qualitat i millora. Tenen confiança quan les observacions que es realitzen tenen un seguiment, ja que moltes vegades són...