PAC1 TEORIES DE LA COMUNICACIO Ad

U NIVERSITAT O BERTA DE C ATALUNYA ,
G RAU DE C OMUNICACIÓ
T EORIES DE LA C OMUNICACIÓ , 1 E R S EMESTRE 2014/15
P AC 1


 
La realitat que ofereixen els mitjans de comunicació és una realitat
de segon ordre.
Cert. Els éssers humans coneixem la realitat a partir de la interpretació que en fem
d’acord amb els nostres valors, sentiments, gusts, idees, pensaments. Els mitjans
de comunicació tambéperceben la realitat interpretant-la, oferint-ne una visió
parcial, visió que probablement no serà compartida per un altre mitjà de
comunicació, una altra societat perquè cadascú en té la pròpia. Alhora, vivim en el
que Lippmann anomenà “pseudo-entorn”, una realitat barrejada per les nostres
interpretacions d’allò que percebem i les que en rebem dels mitjans de
comunicació.
Per exemple, avuiabans de sortir al carrer miro per la finestra i observo un cel amb
núvols ben gruixuts. Alhora, em disposo a esmorzar escoltant la ràdio i sent que hi
hauran xàfecs i ruixats molt intensos, vents extraordinàriament violents i que és
millor no sortir de casa perquè patim un alt risc de morir. Així, esparverat, decideixo,
amb preocupació i feredat, restar a casa esperant que aquestes pluges i ventspassin.
La meva observació és una realitat de primer ordre: un cel amb núvol bens gruixuts.
La informació que la ràdio em dóna del que va passar a causa de aquests núvols,
és una realitat de segon ordre, que per altra banda, jo accepto com vertadera.

És en la forma de l’altre generalitzat que els processos socials
influeixen en la conducta dels individus.
Cert. La societat s’estableix gràcies ala comunicació entre persones mitjançant els
símbols (llenguatge verbal i no verbal) i és a través de la interacció simbòlica que
anem construint el sentit a les situacions socials de la vida quotidiana, que
estableixen el que els altres esperen de nosaltres i el que nosaltres esperem d’ells.
Així, les expectatives que tenim en relació amb el comportament aliè, fan que les
interioritzem modificantel nostre pensament individual i la nostra conducta amb
les normes i valors socials del grup. D’aquesta manera però, ens donem sentit a
nosaltres mateixos, construint la nostra identitat envers la realitat social o grupal.
Per exemple, estic al teatre gaudint d’una òpera molt famosa. Tenia moltes ganes
de venir perquè me n’havien parlat molt bé però el cert és que m’estic avorrint
massa. Emsento decebut i una mica emprenyat perquè he pagat uns bons euros
per la entrada. Tinc ganes de cridar i anar-me’n però no ho faig perquè tot el teatre
pensaria que sóc un mal educat i desvergonyit, a més d’un esquizofrènic bipolar.

La interpretació dels missatges-discursos de la comunicació massiva
també comporten una aplicació/conjectura de marcs.
Cert. La construcció de la realitat social en lavida diària, segons Goffman, és feta
mitjançant un flux continu de definicions de les situacions d’acord amb la
estructura seqüencial espai-temps dels esdeveniments i la nostra pròpia implicació
subjectiva. És a dir, emmarquem la realitat dins uns paràmetres subjectius
Manuel Ángel González Gómez


 

1

identificats cooperativament com a adequats i plens de sentit, contextualitzant ocategoritzant els nostres missatges davant allò que volem expressar, davant la
persona adequada i el moment precís.
No té sentit, per exemple, que enmig d’una classe de matemàtiques el professor es
posi a parlar sobre la vida amorosa de Felip IV i, a més, doni els alumnes la seva
opinió sobre la infidelitat en el si de la parella. El que esperen els alumnes, doncs,
és que el professor parli detrigonometria, números polars, derivades, etc. És a dir,
els alumnes estan codificant el missatge que el professor donarà en un
emmarcament matemàtic i no en un de filosòfic, històric o moralista.

El paper dels mitjans de comunicació com a agents socialitzadors és
molt important.
Cert. El fet simple de néixer no converteix la persona membre d’una societat, sinó
que aquesta té la predisposició cap a la...