PAC3 TEORIES DE LA COMUNICACIO A

Grau en Informació i Documentació
Consultors: Anna Estrada i Miquel Rodrigo
Teories de la Comunicació
PAC 3 - Semestre Setembre 2014 - Gener 2015

Enunciat
1. Comenta les diferències sobre la concepció de la publicitat que tenen els distints corrents de la
perspectiva crítica de les teories de la comunicació.
Dins la perspectiva crítica de les teories de la comunicació trobem tres corrents:l'Escola de
Frankfurt, l'economia política i els estudis culturals crítics (Escola de Birmingham). Aquests reben
una influència notable del marxisme i el seu objecte d'anàlisi és la societat capitalista del segle XX.
Segons l'Escola de Frankfurt la publicitat és un instrument per a mantenir l'statu quo a través de
l'alienació de la població. Afirmen que els mitjans de comunicació tenen una capacitatil·limitada de
manipular ideològicament a l'audiència. L'economia política se centra en descobrir les estratègies
de manipulació adjacents en els discursos (entre ells la publicitat) i les seves repercussions en la
societat, però també reflexionen sobre la possibilitat dels mitjans de comunicació com a
instruments d'emancipació del poble. Així, l'audiència és considerada una massa i el receptor,passiu. En canvi, l'Escola de Birmingham parteix de la idea que els missatges presents en els mitjans
de comunicació tenen múltiples interpretacions (polisèmia) per part dels diversos grups socials.
Defensen que la capacitat dels mitjans ja no és il·limitada i el receptor juga un paper actiu.
En primer lloc, per a l’Escola de Frankfurt, basada en el marxisme i la psicoanàlisi, la cultura de
masses ésel principal mitjà gràcies al qual el capital ha aconseguit el seu major èxit. Afirma que la
gent se subordina a les imatges i als plantejaments habituals del sistema dominant i que un dels
pilars ideològics de les societats industrials avançades és la publicitat.
La publicitat forma part dels mecanismes simbòlics per a imposar determinades representacions
col·lectives, que són la ideologiafonamental de les societats avançades. Aquesta es basa en la lògica
mercantil, proporcionant bens estandarditzats per satisfer les demandes i creant representacions
simbòliques que sostenen una visió de la societat com a mercat. Manipula, en certa manera, els
mecanismes democràtics, ja que estan al servei de les institucions i les estructures de poder.
D'aquesta manera, la publicitat només mostra unapart de la realitat, la que considera veritable,
manipulant, alienant i buscant l'èxit immediat i ràpid.
Així aconsegueix que el paper de l'originalitat, la llibertat individual i la capacitat crítica es vegi cada
vegada més reduït, a favor de l'autoritarisme polític i la reproducció de la desigualtat social.
L'espectador es troba condicionat pels gustos imperatius de la indústria i això desencadenaen una
homogeneïtzació de públic.
«La Industria Cultural vive del ciclo, de la admiración, ciertamente fundada, de que las
madres sigan a pesar de todo engendrando hijos, de que las ruedas sigan girando. Lo cual sirve
para endurecer la inmutabilidad de las relaciones existentes» (1998, 193)1
1

Horkehimer, M. y Adorno, T (1998). Dialéctica de la Ilustración. Madrid. Editorial Trotta.

PAC 3 –Teories de la comunicació - Primer Semestre del curs 2014-2015

1/3

En segon lloc, l'economia política, analitza les característiques empresarials de les indústries
culturals i es fixa, principalment, en la infraestructura econòmica d'aquest sistema. També observa
com la propietat, els mecanismes de finançament (com ara la publicitat) i les polítiques públiques
influeixen en els continguts i elcomportament dels mitjans (McChesney, R, 2000:110)2.
Denuncia que els mitjans, convertits en productors d'ideologia, són un instrument de les classes
dominants. També remarquen que hi ha una gran concentració del poder comunicatiu i que els
continguts són condicionats per les seves fonts de finançament.
Així doncs, els poders hegemònics intenten perpetuar-se en el poder a través, entre d'altres,...