Paradigma de la sostenibilitat




El paradigma sostenibilista

Al llarg de la historia el ser humà a anat avançant tecnològicament per una via independent al ecosistema que el rodeja, aquest fet es obvi al observar el nostreentorn (centrals nuclears, emissions de CO2, explotació de fòssils, etc ). Aquest menyspreu i malbaratament de la natura a estat continuat durant dècades, fins que ens hem donat conta del valorincalculable que té per nosaltres. La primera dada constatable d’aquest fet es a l’any 1972 quan van realitzar una conferència de l’ONU a Estocol sobre el Medi Ambient i els efectes negatius queocasionaven el model de desenvolupament occidental, es llavors quan un gran col·lectiu va començar a analitzar la ineficiència del model actual i els inconvenients que ocasionaria en les llunyanes generacions.En l’any 1987 es va emetre el famós “Informe Brundtland” que vinculava definitivament el desenvolupament i medi ambient com interdependents i imprescindibles ambdós. Això demostrava la importància detractar aquest tema com abans millor per rectificar els nostres errors, però per poder-lo realitzar eficientment s’avia de analitzar els pilar fonamentals del nostre sistema.
El desenvolupament éssostenible quan satisfà les necessitats actuals sense hipotecar la capacitat de les generacions futures de satisfer les seves pròpies.
Quines són les necessitats, que qualsevol individu desitja perser feliç? El dret a sobreviure, menjar, realitzar-se, reproduir-se, dormir... No son només aquestes en la societat actual...
Som víctimes de les tecnologies que contradictòriament les tinguem o no,sempre estem insatisfets amb elles. Aquest fet, deixa en evidencia que hem de canviar les nostres prioritats i repartir de una manera més equitativa les demandes de tots el habitants del planeta,anomenada “Solidaritat Intrageneracional”.




Quan quotidianament parlem de un creixement sostenible o estem boixos o som economistes, es un concepte erroni, el terme correcte es desenvolupament...