Pau llengua catalana

Llengua catalana i literatura
Sèrie 4
Opció dʼexamen
(Marqueu el quadre de lʼopció triada)
OPCIÓ A

OPCIÓ B

1.1.
1.2.

1

1.3.
1.4.
1.5.
1.6.

Total

2.1.

2

2.2.
2.3.
2.4.

Total

3.1.

3

3.2.
3.3.
3.4.

Total

Suma de notes parcials
Descompte per faltes
Qualificació

Etiqueta identificadora de lʼalumne/a

Etiqueta de qualificació

Ubicació deltribunal

...................................................................................................................................

Número del tribunal

.....................................................................................................................................

Districte Universitari de Catalunya

Proves dʼAccés a la Universitat. Curs 2011-2012

Laprova consta de tres parts: 1) comprensió lectora, 2) expressió escrita i 3) reflexió lingüística. Heu de triar
UNA de les dues opcions (A o B) i fer-ne les parts 1 i 2. A més, heu de fer la part 3, que és comuna a totes dues
opcions.

OPCIÓ A
Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.
Passaven els dies i la mare callava, com si estigués esperant, arraulida,el seu torn. O sigui que vaig reprendre les classes d’alemany, però ara amb el tercer professor, Herr Oliveres, un home jove que treballava als jesuïtes però que s’havia de fer un sobresou. Herr Oliveres, encara que feia classe als grans, el vaig conèixer de seguida perquè era el que s’apuntava sempre, suposo que per quatre calerons, a vigilar els dijous a la tarda tots els castigats perquè havienarribat tard, i es passava l’estona del nostre càstig llegint els seus llibres. I tenia un mètode
sòlid d’ensenyament de l’idioma: «Eins»; «Ains». «Zwei»; «Sbai». «Drei»; «Drai». «Vier»; «Fia». «Fünf»; «Funf».
«Nein, fünf»; «Finf». «Nein, füüüüünf»; «Füüüüünf». «Sehr gut»!*
De seguida, mirant d’oblidar el temps que havia perdut amb Herr Romeu i Herr Casals, li vaig treure l’entrellat, al’alemany. Me’n van apassionar dues coses: que el lèxic no fos romànic, que fos totalment nou per a mi
i, sobretot, que fos una llengua amb declinacions, com el llatí, i Herr Oliveres, admirat, no s’ho acabava de creure. Ben aviat li vaig demanar deures de sintaxi i l’home veia visions; però és que sempre m’ha interessat entrar en
les llengües pel nucli dur de la seva naturalesa. Demanar quina hora éses pot fer amb quatre ganyotes. I sí, m’agradava aprendre una altra llengua.
—Com van les classes d’alemany? —em va preguntar, impacient, el pare després de la primera classe d’alemany de l’era Oliveres.
—Aaaaalso, eigentlich gut —vaig dir fent un posat desinteressat. De reüll, encara que sense veure’l, vaig copsar que el pare somreia i em vaig sentir molt pagat de mi mateix perquè em sembla queencara que mai no ho
reconegués, en aquella edat em delia per meravellar el pare.
—Cosa que no vas aconseguir quasi mai.
—No vaig tenir temps.
Herr Oliveres va resultar ser un home culte, tímid, que parlava en veu baixa, que sempre anava mal afaitat,
que escrivia poemes d’amagat i que fumava picadura pudent però que s’explicava des de dins de la llengua. I que
a la segona classe ja em va ferentrar als schwache Verben. I a la cinquena em va passar, amb precaució, com qui
et mostra una foto porca, un dels Hymnen de Hölderlin. I el pare va voler que Herr Oliveres em fes un examen
de francès per veure si em feia falta reforç, i després de l’examen Monsieur Oliveres li va dir al pare que no em
calia reforç de francès perquè el portava prou bé amb el que m’ensenyaven a l’escola, i quellavors, aquella hora
que ballava […]
Adaptació feta a partir del text de
Jaume CABRÉ. Jo confesso, 2011
*Numerals en alemany, de l’1 al 5; nein: ‘no’; sehr gut: ‘molt bé’.

1. Comprensió lectora
1.1.

Escriviu un sinònim dels mots o expressions marcats en negreta en el text.
«mirant d’oblidar»:
«li vaig treure l’entrellat, a l’alemany»:
«em vaig sentir molt pagat de mi mateix»:...