pene

1r de Batxillerat


Com podem veure a continuació Nietzche, F. ens mostra un fragment Sobre verdad y mentira en sentido extromoral.
Aquest text com podem veure, tal icom ens diu el seu títol ens parla de la veritat i la mentida.
Nietzche ens parla de la veritat com la suma de relacions humanes que el poble ha donat una gran importànciai després d’un prolongat ús les considera fermes, canòniques i vinculants.
L’origen de les veritats, segons aquest filòsof, s’han anat perdent: no se sap d’on venen.Nietzche posa la metàfora de la veritat com si fossin monedes que han perdut el seu relleu i que no son considerades monedes, sinó com a metall. Es a dir la veritat no sónconceptes sinó metàfores.
Nietzche com sabem fa una crítica a tots els valors de la seva societat, i en aquest sentit també critica el concepte de veritat en la seva època,fa un ús de metàfores. Aquest utilitza un caràcter performatiu, és a dir, tot el que diu ho fa, també té un caràcter arbitrari.
Utilitza dos tipus de metàfores les usuals iles individuals: Les usuals són aquelles que diuen la veritat com a utilitat, i utilitzen la unitat de raó, i les individuals en canvi s’utilitzen per esdevenir, no sónconvencionals.
Personalment jo crec que per accedir a la veritat no cal entendre el llenguatge, la paraula neix per expressar una emoció provocada per un estímul. Per mi, unaparaula és la reproducció en sons articulats d’un estímul. També penso que tota veritat és una mentida acceptada. No ho trobo del tot necessari, però en part sí, ja que enel llenguatge trobem molts casos la veritat, coneixem coses a partir del llenguatge. Nosaltres som lliures de triar el nostre llenguatge i la nostra veritat.