Perder la piel

Part 1: Qüestionari del llibre……………………………………………….
Part 2: Anàlisi del cas……………………………………………………..
* Descripció dels Catàlegs.................................................................
* Ajuts per l’entrenament/aprenentatge de capacitats (ISO 05)……
* Ajuts tècnics segons les àrees d’intervenció…………………………
* Ajuts per a la mobilitat personal (ISO 12) i
adaptacionsterapèutiques (ISO 06)………………………………….

* Ajudes per a les tasques domèstiques (ISO 15)…………………

* Ajudes per l’oci i el temps de lleure (ISO 30)……………………….

Webgrafia/ Bibliografia……………………………………………………

PART 1. QÜESTIONARI DEL LLIBRE

1. La Marta pateix un 80% de cremades al cos. Quines són les seqüeles
que li han provocat?

Una seqüela és un trastorn o lesió que queda després de lacuració d’una malaltia o un traumatisme, i que és conseqüència d’ells.
Les seqüeles que li han provocat a la Marta són:
* Cremades del 80% de la superfície del cos; cara, coll, membres superiors, tòrax anterior, abdomen superior i membres inferiors excepte zona del glutis i regions inguinals. Aquest fet li provoca la falta de sensibilitat a la temperatura i problemes cutanis.
* Pèrduad’una orella.
* Té menys elasticitat muscular.
* Pèrdua de la visió en un ull.
* Un dels peus li queda equí.
* Descontaminació orofaríngia nasal i intestinal.
* Li practiquen desbridaments facials, en membres inferiors i superiors i desbridaments tangencials en el abdomen.
* Picors.
* Mastectomia bilateral.
* Amputació dels cinc dits de la mà esquerra a nivell MCF(metacarporfalàngica).
* Pèrdua del cabell.
* Es cansa més sovint al realitzar qualsevol esforç físic.

2. L’autora fa referència molt sovint el bany, perquè? Que li fan abans i
després de banyar-la?

Se’ns dubte, un dels capítols més importants a l’hora de parlar de l’estada hospitalària de la Marta són els banys. La veritat és que et deixa el cor en un puny amb les horriblesdescripcions. Se sap que avui en dia els banys han canviat molt: per exemple, l’anestèsia, que la Marta no va tenir.
El bany constituïa, conjuntament amb els autoempelts de pell, el pilar bàsic de la cura d’un pacient cremat.
Aquest bany terapèutic solia realitzar-se cada cinc o sis dies i també a la vespra de les intervencions quirúrgiques, i pot durar fins a tres hores, depenent del grau de gravetat delas ferides i de la destresa dels infermers.
Per a la Marta el bany significava una autèntica tortura, un horror.
El pànic començava quan el cirurgià li anunciava el següent bany durant la visita matutina; automàticament la Marta començava a lamentar-se i a intentar negociar un analgèsic, que no sempre li administraven.
Després d’això li interessava saber qui anava a dirigir la cura, ja quecada infermer actuava de diferent manera. Aquests sempre intentaven pal·liar els dolors distraient-la, tot i que a vegades hi havia qui preferia el silenci per treballar. D’aquesta manera la soledat se li feia més angoixant i llarga. Aquests tipus de “professionals” prefereixen que l’usuari estigui calladet, quiet i que no molesti. La tensió de la feina, la inexperiència o la poca professionalitatgeneren a l’usuari una inquietud i malestar insuportable. Així que si aquests infermers la feien callar, censuraven els seus laments i recriminaven la seva actitud, tant sols provocaven més angoixa.
Per a ella el temps entre bany i bany passava massa ràpid. Quan retardaven el bany un dia més, era un alleujament i se’n oblidava durant unes hores. Però quasi era pitjor l’amenaça i el saber que aldia següent es banyarà, que no pas que se la emportessin directament a banyar-se sense previ avis.
En el moment abans de banyar-se ella sent com s’apropa pel passadís el zelador amb la llitera i li diu que han de marxar “Anem-hi”, la Marta es preocupa per si el medicament Búprex no ha fet encara efecte. Però el zelador la tranquil·litza.
Amb l’ajuda de dos zeladors passen a la Marta del llit...