periode d'adaptacio

INTERVENCIÓ EN EL PERIODE D’ADAPTACIÓ

1. En que consisteix?
El període d’adaptació és l’espai de temps que transcorre des que es produeix la incorporació del nen o la nena al centre fins que s’hi troba plenament integrat.

Es pretén que el nen o la nena es familiaritzi amb l’escola, prengui contacte amb els companys i companyes i adquireixi confiança en les persones que s’ocuparan d’elldurant l’estada a l’escola.

La intervenció en aquesta fase és molt important, perquè en la majoria dels casos la incorporació a l’escola infantil es dóna en el període de definició màxima del vincle d’aferrament (entre els 6 i els 18 mesos).

2. L’infant: sentiments i conductes.
Es important que el nen o la nena conegui l’entorn i adquireixi confiança en les persones que s’ocupen d’elldurant la seva estada a l’escola. Aquest canvi pot ser molt difícil per a un nen petit, que en la majoria de casos ha estat amb poques persones i en entorns coneguts al llarg de la seva curta vida. El fet de tractar amb persones desconegudes fa que sorgeixi en ells la por.

Els sentiment que predomina en els nens i nenes al començament del període d’adaptació és la por. Les pors més freqüents sónl’angoixa de separació i l’ansietat davant les persones estranyes. La primera apareix en el moment que la mare deixa a l’infant a l’escola bressol i es separa d’ell. La segona apareix quan el nen es separa de la mare i passa a estar a un entorn desconegut amb persones desconegudes. Aquest sentiment va desapareixent a mesura que els nens i nenes s’adapten a la situació.

A més, el nen o nenapassa de tenir una atenció individualitzada a haver de compartit amb altres nens i nenes la cura i la dedicació d’una o dues persones adultes, les seves educadores.

3. Intervenció dels adults: pares i educadors.

Aquest període requereix que les famílies col•laborin amb l’escola i, que si es possible que s’hi impliquin i hi participin al llarg del procés.

Per als pares i les mares, engeneral, deixar el fill o la filla a l’escola amb unes persones gairebé desconegudes també és angoixant. Això requereix molta confiança en els educadors que s’ocuparan dels infants i assumir la separació.

• Berenar a L’escola: Es un mètode que es fa servir a les escoles per familiaritzar als nens sobre l’espai, la seva classe, els companys/es i el pares vagin adquirint confiança i perdent la por.• Acompanyament Inicial: Al començament del curs el pares es queden a l’aula amb ells, al voltant d’una hora aproximadament per tant els primers dies no es queden a dinar.
• Acompanyament Esporàdic: Al cap d’uns dies el pares acompanyen al nen/nena i s’hi queden una estona, però desprès marxen, Avisant sobretot, al nen/nena de que marxa, sinó crea inseguretat i dificultaria la seva adaptació.L’acomiadament ha de ser breu.

Un cop s’hagi formalitzat el procés i els nens/nenes ja es quedin a dinar i a dormir. Cap al mes de novembre es pot fer una reunió general amb les famílies on s’explicarà el procés d’adaptació de l’alumne(Els Resultats).

El procés d’adaptació, hi ha vegades que per alguna raó es mes complicant poder realitzar-lo, El casos poden ser:

• Hi ha motius laborals queimpedeixen comptar amb els pares quan el nen/nena necessita mes atenció i només poden comptar amb els avis o altres familiars. Els moments de separació seran més angoixosos i els educadors hauran de seguir el procés d’adaptació amb més atenció.
• Quan el nen/nena es posa malalt, en una interrupció en el període d’adaptació i representa contratemps importants, ja que l’alumne anirà mes endarrerit iquan torni a l’escola, caldrà inicia de nou el període d’adaptació.
• La Família dificulti l’adaptació, ocórrer quan la família no confia en el centre o creu que el seu fill/filla no pararà de plorar perquè esta enganxat al seu pare/mare
• La Mare o el Pare es prenguin llicències que no els corresponen. El fet de deixar entrar als pares a l’aula pot ser que es pensin que poden opinar o...