pestalozzi

PSICOLOGIA EVOLUTIVA
Definició psicologia desenvolupament
La Psicologia evolutiva o psicologia del desenvolupament és la part de la psicologia que estudia els processos de canvi i transformació psicològics que ocorren a les persones durant la seva vida.
Estudia aquest procés maduratiu des de diferents àrees de desenvolupament de la persona que van estretament lligades entre sí segons elsegüent quadre:
 

 
Hem d’entendre el desenvolupament de la persona com un procés que no finalitza mai cosa per la qual des de que naixem fins a que morim estem en canvis continus.
Aquest canvis no se situen en un continum universal sinó que cada persona, com a ésser individual i individualitzat, realitza el seu propi procés de desenvolupament. Aquest continum no sempre ha de ser “el pasendavant”, sinó que amb passos enrere amb errors, amb anades i tornades és ,com poc a poc, anem formant el nostre procés evolutiu al llarg de la nostra vida.


Etapa de la infantesa
El nen de 0 a 6 anys
Durant aquesta etapa el nen adquireix un gran desenvolupament dels diferents aspectes que configuren la seva personalitat, la seva evolució física i cognitiva, i les seves relacions amb el món quel’envolta. Hem de tenir en compte, també, que és en aquest període quan es configuren les estructures neuronals.
Cal pensar en el nen com a nen i, per tant, des d’un punt de vista i un tipus de pensament força allunyat de l’adult. Cal entendre molt bé com i què viu el nen per tal de poder donar una funcionalitat òptima a la nostra intervenció educativa.
En el desenvolupament a aquestes edats desataquemcinc característiques fonamentals:
- Desenvolupament com a procés dinàmic. El nen és un agent actiu del propi desenvolupament.
- Procés adaptatiu. El nen s’ha d’adaptar al medi.
- Procés global. De desenvolupament general.
- Procés continu. Cada adquisició és el fonament d’una altra.
- Procés no uniforme.
Desenvolupament cognitiu.
Per a Piaget la conducta humana s’organitza en esquemesd’acció de representació adquirits , elaborats pel subjecte a partir de la seva experiència individual, que poden coordinar-se variablement en funció d’una meta intencional i formar estructures de coneixement de diferent nivell.
Segons Piaget en aquesta etapa podem establir els següents estadis:
Període sensorio-motriu (0 a 2 anys)
Aquest període està dividit en sis subestadis:
Subestadi 1 (0 a 1mes). Reflexes que en un principi són innats però després són diferenciats.
Subestadi 2 (1-4 mesos). El nen realitza una acció de plaer de forma involuntària, després mitjançant el tempteig acaba aconseguint realitzar l’acció. Si l’esquema motor es consolida s’instaura un hàbit. Es produeixen les primeres anticipacions i imitacions
Subestadi 3 (4-8 mesos) “reacció circular secundària”. Encara queno hi ha intencionalitat clara l’objecte de l’activitat és exterior al cos del nen. També fa imitacions deliberades.
Subestadi 4 (8-12 mesos). Ja existeix intencionalitat en l’acció. Conservació de l’objecte (busca objectes desapareguts). Comença a entendre la relació entre els objectes. Comença a entendre la causalitat. Comença a entendre les relacions entre els fets.
Subestadi 5 (12-18 mesos).Caracteritzat per l’experimentació.
Subestadi 6 (18-24 mesos). És capaç de representar-se internament els seus propis desplaçaments amb relació amb els objectes. L’acció directa sobre els objectes és substituïda per una acció simbòlica.
 
Període preoperatori (2 a 7 anys)
Es caracteritza pel progressiu desenvolupament dels processos de simbolització, encara no integrats en estructureslògiques. Les limitacions típiques d’aquest estadi són: egocentrisme cognitiu, absència de reversibilitat, insensibilitat a la contradicció, pensament exclusivament lligat als indicis perceptius i raonament intuïtiu.
El nen passa de l’acció, a ésser capaç de manegar la realitat gràcies a esquemes d’acció internsi simbòlics, fent servir signes, símbols, imatges, conceptes, etc.
Aquest període...