piaget

"La infància es la fase creadora per excel.lència”

La seva teoria és constructivista, netament epistemològica i d’ordre científic, no de caracter filosòfic.-
EL SEU OBJECTIU ÉS CONÈIXER L’ORIGEN DEL CONEIXEMENT, d’aquí que a la seva obra se l’anomeni: epistemologia genètica.


Per Piaget:

El coneixement s'adquireix mitjançant la relació d'elements interns neurofisiològics innatsdes de la infantesa, que permeten interactuar1 amb el medi i formar esquemes, i d'elements externs (societat, cultura, ambient) que el subjecte modifica i elabora. Amb l'ajuda d'aquests elements és com l'¡ndividu auto-construeix el coneixement.

El punt de partida radica en l’acció del subjecte sobre els objectes. El fet de reconèixer allò que és extern a nosaltres mateixos permetinternalitzar-ho i en conseqüència conèixer-ho.

Piaget va desenvolupar la seva teoria entenen que a partir de la herència genètica, l’individu construeix la seva pròpia evolució a partir de la seva interacció amb el medi on va desenvolupant les seves capacitats bàsiques de subsistència: l’adaptació i l’organització.

És a dir Piaget conceb la intel·ligència com adaptació a l’entorn. Aquesta adaptacióconsisteix en un equilibri entre dos mecanismes inseparables: l’acomodació (si es produeix una alteració ambiental l’organisme canviarà per adaptar-se al medi) i l’assimilació (un alteració en l’organisme es compensarà amb un canvi ambiental).

ADAPTACIÓ
Estat d’ equilibri entre l’assimilació i l’acomodació, és a dir entre l’adequació de l’individu a l’ambient i de l’ambient a l’individu.Distingeix tres tipus d’adaptació: orgànica, funcional i intel·ligent.
Acomodació i assimilació són dos processos inseparables que constitueixen el mecanisme adaptatiu, prevalent un o altre segons cada situació particular.



ORGANITZACIÓ
És el procés pel qual la intel·ligència es relaciona internament amb les seves parts, i aquestes, anomenades “esquemes”, també ho fan combinant-se entre simitjançant assimilació recíproca.

En primera instància el subjecte internalitza l’objecte mitjançant l’assimilació; un cop interioritzat realitza una interpretació d’aquest objecte encardinant-lo amb els esquemes que poseïa amb anterioritat.
D’aquí que el procés cognitiu sigui de caràcter purament individual, mentre són de caràcter social els coneixemens transmesos, doncs provenen d’un suma sincrònicai acumulativca de coneixements individuals dins d’un context social.
De l’interpretació surgeix un procés d’acomodació, en el qual el subjecte reacomoda l’estat del seu sistema de xarxa cognitiva a l’inclusió d’una nova dada. Aquesta reacomodació tendeix a mantenir l’equilibri coherent de pensament que tenia abans de la nova inclusió.

D’aquí que la xarxa cognitiva tendeixi a rebutjaraquelles inclusions a les quals no es pot acomodar.

No oblidem que l’ésser humà és un tot on interactuen allò de biològic (fisiològic) i allò de psicòlogic (psíquic). Per tant, el coneixement no és un acte merament intel.lectual en el sentit d’abstracte sinó que en aquesta acomodació intervé tot el bagatge de l’individu: intel·letual, físic, emocional (si és que es pot fer aquesta diferenciació).El desenvolupament cognitiu no és un simple procés de maduració sinó un procés d’interacció del subjecte amb l’objecte.
Aquest desenvolupament cognitiu es desenvolupa individualment però seguint unes etapes comunes a tots els éssers humans.


EL PENSAMENT
EL PENSAMENT, de dos subjectes sobre una mateixa realitat difereix per:
a) el sistema organitzatiu de cadascún d’ells.
b) el contextesituacional en el que cadascú es trobi.

ELS MODELS ORGANiTZADORS
Davant d’una situació donada, l’activitat cognitiva del subjete selecciona els aspectes de l’objecte de coneixement que li resultin interessants, al interioritzar-los els referencia a d’altres coneixements amb els que no necessàriament tingui una relació directa, però per ell prenen coherència en el conjunt total del seu...