Plítica fiscal eeuu

POLÍTICA FISCAL
DELS
ESTATS UNITS

Lucas Español
Sergi Prat
Kirei Riverola
Xavier Soto

1. Política Fiscal
La política fiscal es una branca de la política econòmica que configura el pressupost de l’Estat i els seus components, la despesa pública i els impostos són les variables que asseguren l’estabilitat econòmica i contribueixen a mantenir una economia creixent, amb un nivell òptimd’atur i sense inflació alta.

La política fiscal pot ser expansiva o restrictiva:

• Política fiscal expansiva: l'objectiu és estimular la demanda agregada, especialment quan l'economia està travessant un període de recessió i necessita un impuls per a expandir-se. Consisteix en augmentar la despesa pública amb l’objectiu de que aquesta tingui un efecte multiplicador sobre l’economia. Tambées poden baixar els impostos per augmentar la renda disponible i provocar un major consum. Com a resultat es tendeix al dèficit o fins i tot pot provocar inflació.

• Política fiscal restrictiva: l'objectiu és frenar la demanda agregada, quan l'economia està en un període d'excessiva expansió i té necessitat de frenar per l'excessiva inflació que està creant. Aquesta política es duu a termereduint la despesa pública, per disminuir la producció, o augmentant els impostos per disminuir el consum i aconseguir que la demanda agregada es desplaci cap a l’esquerra. Com a resultat es tendeix al superàvit.

2. Introducció a la crisis econòmica dels EEUU

Per situar la crisi en un període de temps més o menys exacte, podríem anar a l’estiu de l’any 2007. Com que pot haver-hi moltesdiscussions sobre el tema, no hi entrarem més que aquest petit incís.
Els anys anteriors al 2007, l’economia es trobava en una fase expansiva molt gran. Als Estats Units, per això, hi havia un problema. Una bombolla immobiliària molt gran. Grans especuladors amb l’ajuda de les constructores, van fer créixer molt el preu dels pisos. Podem comptar també que una petita família si ho fa, no tindrà capefecte sobre el mercat, però si no només és una simple família sinó que moltes d’elles, milions d’elles, ja tenim que hi ha les famílies i els especuladors que compren i venen pisos amb fins únicament especulatius.
Alhora, els bancs d’EUA van contribuir en aquesta bombolla, no en menor mesura, donant crèdits (anomenats crèdits subprime) d’un risc enorme per a que la gent es pogués comprar unavivenda. Aquests crèdits anaven destinats a aquella gent que tenia un poder adquisitiu molt baix. Treballs precaris, que vivien de l’atur o fins i tot aquells que ja no el cobraven i l’únic ingrés que tenien era un subsidi molt petit. L’interès que tenien aquests crèdits, era molt alt, degut al gran risc que comportava per ell donar-lo. Els bancs comptaven que si en un moment aquesta persona no podiapagar la hipoteca, degut al augment dels preus dels pisos, se’ls embargaria la casa, i com que, valdria més que els diners prestats en la hipoteca, el banc sortiria guanyant.
Aquest deute dels bancs, els podien treure de l’actiu i vendre’ls com a fons d’inversió o plans de pensions i això és el que van fer.
L’economia es comença a girar, comença a créixer l’atur i la gent amb poc poder adquisitiuno pot pagar el seu pis. Com que aquests no tornen les hipoteques al banc, aquells fons d’inversió que havien venut (amb un alt risc, tot i que ells mateixos ni ho afirmaven). Un cop surt a la llum el risc d’aquests crèdits i d’aquestes inversions posteriors, s’estén un pànic inversionista i la gent i els grans inversors deixen d’invertir. Això encara fa més gran la crisi de liquiditat que elsbancs van patir. A causa d’això, els bancs van deixar de donar crèdits, o en donaven a gent que sabessin del cert que podrien retornar-lo. Això va fer baixar un munt el consum i la inversió de les empreses.
Escuchar
Leer fonéticamente
 
Diccionario - Ver diccionario detallado

Indicadors econòmics i gràfics temporals
PIB (producte interior brut)
Any | EUA - PIB |
2006 | 12976.2 |
2007...