Plaça Del Diamant

La plaça del Diamant es una de les novel·les més importants de Mercè Rodoreda i una de les obres més conegudes de la literatura catalana.
Breu introducció autora:
 (Barcelona, 1908 - Girona, 1983) és la novel·lista més important de la postguerra per la densitat i el lirisme de la seva obra. És autora de la novel·la catalana més aclamada de tots els temps, “la plaça del Diamant” (1962), que espot llegir actualment en més de vint idiomes. Comença a escriure contes per a revistes, com a fugida d'un matrimoni decebedor i, més tard, quatre novel·les d'un cop. A les primeries de la guerra civil espanyola treballa al Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya i a la Institució de les Lletres Catalanes. Exiliada primer a diverses localitats de França i després a Ginebra, trencael seu silenci de vint anys amb Vint-i-dos contes (1958), que obtindrà el premi Víctor Català. Amb El carrer de les Camèlies (1966) guanya el premi Sant Jordi, el de la Crítica i el Ramon Llull. A mitjan anys setanta retorna a Catalunya, a la població de Romanyà de la Selva, on acaba la novel·la Mirall trencat (1974) i, entre d'altres, encara publica Viatges i flors iQuanta, quanta guerra..., el1980, any en què li és atorgat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Des de 1998 es convoca el premi Mercè Rodoreda de contes i narracions, en homenatge a l'autora. 

Va ser membre i Sòcia d'Honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. 
Resum:
La història es desenvolupa a Barcelona, on Natàlia, una noia tímida e ingènua, coneix una nit en el ball de la plaça del Diamant aQuimet, gracies a la seua amiga Julieta que li va proposar anar-hi.
Colometa, que era com li deia Quimet, va deixar el seu treball a la pastissería i al seu promés, que s'anomenava Pere, per a casar-se amb Quimet. Amb ell va tindre dos fills: a un li dien Antoni i a l'altre Rita. Ell tenía una botiga on treballava de fuster, però aixó no anava molt be, i Colometa va posar-se a treballar en unacasa.
Quan va comensar la Guerra Civil Espanyola, el Quimet va tenir que anar a lluitar al frent, i per causa de la situació que es vivía aleshores Colometa va perdre el treball i per a mantenir la seua família va de haver de vendre totes les seues pertenencies. Com a consecuencia Colometa es va quedar sense diners i no tenía ni per a menjar, per aixó, i després de patir molt tras la mort del seuQuimet, va decidir poner fí a la seua vida, quan va a anar a comprar salfumá a una droguería, va coneixer a l'Antoni. Qui li va oferir que treballara per a ell, i ella va acceptar.
Més tar l'Antoni li va demanar que es casara amb ell, segons ell per a tenir alguna compañía ja que n'havia sigut ferit a la guerra i no podía tenir relacions sexuals. Ella com veia que no tenía res, va aceptard’inmediat i es va convertir en la seua dona. Antoni era un home molt més comprensiu que Quimet i un bon pare per als seus fills.
Fianalment, Toni (el fill de Natàlia) s'havía convertit en soldat, però va poder vindre a la cerimonia de casament de la seua germana Rita amb el jefe del bar del barri, que li deien Vicenç. Amb aquesta cerimonia termina l'obra amb la Natàlia i l'Antoni pensatius en la seuacasa després de la festa.

Tema:
Des del meu punt de vista el tema d’aquesta obra és la forma de superar les situacions difícils, afrontar-les i seguir endavant per molt difícil que siga la vida. La protagonista, la Natàlia, ens conta la seva vida i les seves emocions per ensenyar-nos com de difícil pot arribar a ser aquesta quan es mesclen els records i els sentimentsa la volta.
Crec que eltema principal és aquest perquè Natàlia conta com viu la guerra i la fam,i la sort que te al trobar com a segon marit que li dona tot el que vol i li va traurer de la fam i la pobresa.

Estructura:
Des del meu punt de vista aquesta història esta formada per tres parts importants. Aquesta divisió en tres parts es deu al canvis de mentalitat que va tenint Natalia amb el pas del temps,. També...