plató

PLATÓ
1.BIOGRAFIA I CONTEXT HISTÒRIC
Plató neix a Atenes el 427 a.C. La seva família pertanyia a l’aristocràcia atenenca.
El 407, als seus 20 anys de vida, coneix a Sòcrates i no es separa d’aquest fins a la mort del mestre.
El 404 Esparta imposa el govern oligàrquic dels Trenta Tirans, més tard (399) condemnen a mort a Sòcrates. Plató se
sentia inclinat cap a l’acció política i com coneixiaa alguns dels Trenta Tirans, l’inviten a col·laborar. Però el règim de
terror que s’implanta provoca que s’allunyi. Es fa noves il·lusions amb la democràcia tot just restaurada però com es
comencen a cometre “actes de venjança” (condemna de Sòcrates), Plató torna a desil·lusionar-se i pren una decisió
cabdal: va arribar a comprendre que tots els Estats actuals estaven mal governats, llavors esva sentir mogut per la
veritable filosofia i per proclamar que només amb la Llum de la filosofia es pot reconèixer on és la justícia en la vida
pública i en la vida privada.
Aquí apareix tot el projecte filosòfic de Plató, la seva filosofia té una finalitat política.
 1r. Diàlegs socràtics de joventut (399-389)
Petits quadres en els que es reprodueix l’ensenyament de Sòcrates (Plató posamolt poc de la seva banda). El tema es
la virtut. Alguns dels diàlegs de l’època: Apologia de Sòcrates, Critó, Laques, Càrmides, etc.
 2n. Diàlegs de transició (388-385)
Revelen que Plató comença a elaborar ja les seves pròpies doctrines. Predominen els problemes polítics (Sòcrates,
enfrontat als sofistes i, per tant, a la democràcia). N’hi ha una influència del pitagorisme: el tema de lapreexistència i
immortalitat de l’ànima. També apareixen els primers esbossos de la teoria de les idees. Alguns diàlegs: El Gòrgies, El
Menó, El Cràtil, etc.
 3r. Diàlegs de maduresa (385-370)
En aquesta època plató redacta els seus diàlegs fonamentals. La teoria de les Idees serveix de refons a tots els temes.
Elabora una teoria completa de l’Estat. Continua Sòcrates com a interlocutor principalperò ja és “un altre” Sòcrates,
segur de si mateix i posseïdor de la veritat. En aquests diàlegs és on es troben els principals mites platònics. Diàlegs:
El Convit, El Fedó, La República i El Fedre.
 4t. Diàlegs crítics (369-362)
Els diàlegs d’aquesta època són fonamentalment crítics. L’estil es fa més sec i difícil i els problemes lògics ocupen cada
vegada més espai. Sòcrates ja no es elpersonatge principal. Diàlegs: El Parmènides, El Teetet, El Sofista i El Polític.
 5é. Últims diàlegs (361-347)
En els seus últims diàlegs, Plató abandona les qüestions metafísiques i s’interessa per la cosmologia i la història. Es
manté la influència del pitagorisme, evident en els plantejaments cosmològics. Políticament, la postura és més dura i
reaccionària. Diàlegs: El Fileb, El Timeu, ElCríties i Les Lleis.
2. LA TEORIA DE LES IDEES
Aquesta teoria te tres intencions:
- Intenció ètica: Plató seguint a Sòcrates, vol fundar la virtut en el saber. Reclama l’existència d’una Idea eterna i
immutable de qualsevol altre virtut.
- Intenció política: els governants han de ser filòsofs que es guiïn, no per la seva ambició política, sinó per ideals
(les Idees) transcendents i absoluts.- Intenció científica: la ciència (episteme) només pot estar sobre objectes estables i permanents. I com que tots
els objectes sensibles són subjectes a canvis permanents, haurà de buscar un altre tipus d’objectes per a la
ciència: les Idees.
La primera formulació de la teoria de les Idees apareix a Fedó, el Fedre i la República (diàlegs de maduresa).
A més de les coses, existeixen lesIdees. Les idees són realitats que existeixen amb independència de les cosses. Son
la realitat mateixa. Cada idea es única, eterna, immutable i inalterable.
Plató propugna una duplicació del Món: el Món Intel·ligible i plenament real de les idees i el Món Sensible de les coses.
Les cosses del món sensible són mortals, limitades i canviants. La relació entre aquests mons es descrita per Plató per...