Plató

Síntesi de PLATÓ

Rep influències de diferents pensadors: Heràclit (el canvi constant de les coses, recollit en el món sensible), Parmènides (característiques de les idees), Atomistes (la matèria és eterna i té moviment caòtic), Anaxàgores (el noüs és d’on prové el Demiürg), Sòcrates (interès per la política i l’ètica, el filòsof ha de governar), Pitàgores (dualisme antropològic i laimmortalitat de l’ànima).

Teoria de les idees (o teoria ontològica)

Segons Plató, hi ha dos móns: el sensible (el percebem amb els sentits) i l’intel•ligible (el captem amb la raó). (Dualisme ontològic)
 El món de les idees o intel•ligible és perfecte. Aquest és un món transcendent que conté els models eterns i perfectes del món natural. És l’autèntica realitat. Tot el que el món sensible té dequasi existència ho deu a la imperfecta participació en la plena i perfecta existència de l’altre.
 El món sensible correspon a la naturalesa i les coses que veiem, el món del moviment i del canvi. En ell, s’hi troben, per exemple, molts objectes que anomenem de la mateixa manera –“gat”, “dona”, “arbre”- i moltes coses belles i molts actes justos, és a dir, s’hi troben diversos graus de bellesa i dejustícia, però no pas la Bellesa i la Justícia en si. Aquest món dels objectes sensibles no és pas la vertadera realitat.

En tenir les idees més entitat que les coses (doncs són
absolutament perfectes), el món intel•ligible és, para-
doxalment, més real que el món dels sentits que podem
veure, tocar, sentit, olorar. Les idees tenen existència
plena.Les coses, en canvi, només tenen una quasiexis-
tència, en la mesura que participen de la perfecció de
les Idees. Són ombres, còpies imperfectes de les Idees, que en són el model perfecte.

Aquesta creença en un món transcendent no pot ser explicada completament amb arguments. Per això, Plató fa servir la metàfora per a explicar l’existència dels dos móns: el mite de lacaverna [República VII, 514a-517c].

Hi ha una jerarquia o ordre de les idees segons la seva importància. La Idea del Bé és la més important. Una de les maneres per accedir-hi és mitjançant la dialèctica.

Matisant o aprofundint en la teoria de les idees

1. Concepte d’Idea: Del mot grec eidos, que vol dir model, patró o forma pura, el qual prové del verb eidein, que vol dir “veure”, visió dela figura o forma d’una cosa, visió amb els ulls de la ment. Cal destacar el caràcter arquetípic de la idea platònica. La idea apareix com la forma única de quelcom múltiple, que engloba tota una sèrie d’objectes. És la causa de les altres coses, l’original d’on es treuen les còpies del nostre món sensible, que serà reflex de la realitat intel•ligible –per això ens farà de recordatori-. És única,però aplicable a molts, universal; és una unitat de quelcom que es veu com a múltiple.

2. Característiques de les idees: Les característiques de les idees són les mateixes que l’Ésser de Parmènides: són realitats úniques, inengendrades, indestructibles, compactes, homogènies, indivisibles, universals, perfectes, immutables, necessàries, eternes, immaterials, intel•ligibles; excepte lamaterialitat i l’esfericitat que el filòsof d’Elea atribuïa a l’Ésser. Quant a la unitat, Plató adoptà la concepció d’equiparar el Bé amb l’U amb la qual intentà garantir, tot i la multiplicitat d’Idees, la unitat de l’Ésser.

3. Les dues vessants de la teoria:

- Un vessant lògic, mental o abstracte segons el qual identifiquem les idees o universals amb conceptes generals de la ment, perquè és ellaque capta la idea. Per exemple, el concepte flor és únic, més enllà d’aquesta o aquella flor concreta.
- Un vessant metafísic, transcendent que fa de la idea una entitat objectiva, autònoma que existeix fora de la ment humana –extramental- per ella mateixa de forma independent, i que és el vertader ésser, la vertadera realitat. Per exemple: podem afirmar l’existència de la flor ideal, perfecta,...