Plato

COMENTARI DE TEXT

Teetet 151a 152a i 161c. Plató

El contingut fonamental d'aquest text és la discussió entre Socràtes i Teeto sobre la frase de Protágores “El hombre es la medida de todas lascosas, de las que existen en tanto que existen, de las que no existen en tanto que no existen”, i sobre el relativisme dels solfistes.
La frase és relativista, en la que s'afirma que l'home ho és tot,tant del que existeix com del que no existeix. Tradicionalment s'ha interpretat de moltes maneres diferents: es pot entendre com si es referís a l'home en sentit individual de tal forma que hi hauriatantes mesures diferents per a les coses com a homes individuals hi ha; es pot interpretar en sentit col·lectiu, que té dos enfocaments diferents: un que entén que l'expressió es refereix a cada grupsocial humà (enfocament sociològic) un altre, que la considera en sentit genèric, és a dir, referida al gènere humà.
De vegades aquesta dita també s'interpreta com a simple antropocentrisme, com arelativisme de la veritat de les coses, com que cada home és la norma del que és veritat per a ell mateix, i que tota veritat és relativa per a l'individu no podria tenir validesa més enllà d'ell.Sòcrates interpreta aquesta frase com que, el mateix fer per a una persona podrà significar una cosa, mentre que per a una altre persona podrà significar una altre “no sucede alguna vez que al soplar elmismo viento yo siento frío, tú no?¿Incluso alguien poco, otro más?
Sòcrates sí que està d'acord amb la frase de Protàgores, ja que en el text diu “tal como uno percibe es muy posible que sea asípara cada uno”. D’aquesta manera s’entén que la veritat és relativa i que cadascú la pot veure o percebre d’una manera diferent. Ens demostra que pensa igual que Protágores, ja que segons ell cadascúveu la veritat per ell mateix i la pot interpretar de la manera que vulgui, i que tot depèn d'ell.
Per tant, crec que sí que té raó Pitagòric amb la seva frase, ja que, en determinades situacions...