Plató

7. ANTROPOLOGIA, PSICOLOGIA I ÈTICA
7.1 L’home: cos i ànima
Plató té una concepció dualista de l’ésser humà: coa i ànima. (dualisme antropològic).
Però aquesta unió de cos i ànima és considerada purament accidental i fins i tot en el Fedre es presenta com un càstig).
a) L’ànima es considera immortal i immaterial i té prioritat sobre el cos. És el nostre Jo. És el principi vital i el principidel coneixement.
La funció pròpia i específica de l’ànima és el coneixement i el seu tret característic és la racionalitat.
De fet l’ànima ha preexistit en el món de les Idees, i necessita purificar-se mitjançant el coneixement i la pràctica de la virtut.
b) El cos és material i mortal. El cos és la presó de l’ànima i una font constant d’apetits i desitjos. El cos ens inclina a la possessió decoses materials, a l’ambició i a les guerres.
El cos és un obstacle per el coneixement de la veritat.
7.2 Les tres parts de l’ànima
Tres parts: racional, irascible i apetitiva. El que vol és explicar tres funcions diferents.
a) La part racional és la seu de la intel·ligència i té naturalesa divina. Exclusiva de l’home.
b) La part irascible és la font de passions i emocions humanes(irracional)
c) La part apetitiva és la font dels apetits i desitjos materials de l’ésser humà (irracional)
En el Fedre explica el mite de la caiguda i ascensió de l’ànima comparant-la amb un carro dirigit per un auriga (part racional) tirat per un cavall blanc i dòcil (part irascible) i per un altre de negre i indomable (part apetitiva) que han de ser ben guiats i conduïts per l’auriga.
Així Plató volexplicar dos aspectes de la psicologia humana:
a) L’existència de conflictes interns, la lluita interior entre la raó i les passions.
b) També serveix per explicar l’existència de diferents tipus d’home. Tothom té les tres parts de l’ànima però, de manera natural, en uns predomina una part o bé una altra i això dóna lloc a diferents persones (important per explicar la seva idea d’Estat).
7.3 Lesvirtuts de l’ànima. L’ànima justa.
Cada part de l’ànima ha de desenvolupar la virtut que li és pròpia. La part racional, la saviesa o prudència, la part irascible, la valentia i la part apetitiva, la moderació. Però la virtut fonamental de l’ànima i la més completa és la justícia (harmonia). La justícia de l’individu consisteix en l’harmonia o acord entre les tres parts de l’ànima.
Ara bé, perassolir la justícia i l’harmonia entre les tres parts, l’únic camí és el coneixement. O sigui, només el savi, el que ha conegut les Idees de Bé, Bellesa, Justícia... podrà governar la seva ànima amb justícia (intel·lectualisme moral socràtic).
8. LA POLÍTICA
8.1 Refús de la democràcia com forma de govern
Ho confessa a la Carta VII.
Objeccions de Plató a la democràcia del seu temps:
a) Nogoverna el poble sinó una colla de polítics i demagogs que arrosseguen el poble. Per a Plató els polítics són autèntics demagogs, educats pels sofistes, que manipulen els sentiments de les masses amb l’oratòria. Només busquen el benefici personal.
b) Plató també refusa la idea que qualsevol pot desenvolupar funcions públiques, sense preparació i sense tenir coneixements ni virtut.

c) La democràciava condemnar Sòcrates: extrema injustícia.
8.2 Filosofia i Política: la doctrina del filòsof governant.
Plató proposa un govern de filòsofs, d’homes que gràcies a la filosofia, han assolit la saviesa i la virtut.
De fet la proposta és el resultat d’aplicar l’ intel·lectualisme moral socràtic al terreny de la política.
Així, el filòsof governant governarà a la llum de les Idees eternes deJustícia, de Bé i de Bellesa, la visió de les quals ha assolit mitjançant la filosofia, prenent-les com model.
La forma de govern proposada seria una aristocràcia però en sentit literal com “govern dels millors” (aristoi). Però no els millors per llinatge sinó els millors per virtut i saber (teoria de l’elit).
Per això, calen dues coses:
a) Una selecció de les millors naturaleses, o sigui...