Pregunta 1 Valenciano Selectivo

Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posterior a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció de narrativa de l'època.
En l'any 1939, amb l'acabament de la Guerra Civil, es prohibí a les editorials l'ús del valencià a nivel oficial i a nivel literari. Molts intel·lectuals que escrivien en valencià es veuen obligats a exiliar-se, altres a no publicar més obresi altres a canviar el idioma.
Entres 1939 i 1946 es produeix la pitjor etapa de la postguerra. El panorama literari valencià es troba quasi desèrtic i l'única cosa que manté la nostra narrativa són publicacions que es fan a l'exili.
La represa de la narrativa s'inicia gràcies a l'acabament de la 2º Guerra Mundial, ja que significava la derrota de les dictadures europees. Es començaren apermetre premis i publicacions en llengua catalana (Premi Joanot Martorell). A partir d'aquesta represa (1946.1947) s'inicia un període de recuperació de la narrativa i es lluita per impedir que la literatura desaparega. Els autor reprengueren la tasca literaria, encara que es van tindre que enfrontar a la censura, la manca d'editorials...
En 1960 comença una gran tolerància per part del règim,i autors importantíssims, com Mercè Rodoreda, començen a publicar una altra vegada. En acabar la década del 60 es produeix el final de la narrativa de postguerra, ja que es dóna l'aparició d'una nova generació d'escriptors.

Explica les característiques més importants de l'obra literària d'Enric Valor.
Enric Valor va nèixer a Castalla el 1911. Fou narrador, gramàtic, lexicògraf valencià iautor de recopilacions rondallístiques. Cap 1934 es traslladà a València on connectà amb un grup d'intel·lectuals i començà la publicació d'algunes narracions i col·laboracions amb revistes com 'El País Valencià'. Impulsà l'adopció de l'ortografia pròpia de les Normes de Castelló en el setmanari 'El tio Cuc d'Alacant' i dirigí la redacció de Gorg. Acabada la Guerra Civil porta a terme unaimportant tasca folklorística i literària de recollida i reelaboració de rondalles: Narracions de la Foia de Castalla, Narracions intranscendents i Narracions perennes.
Va seguir el corrent del realisme europeu, alhora que mostra una gran preocupació per les tècniques narratives, els punts de vista del narrador i pels modes del discurs. En 'L'ambició d'Aleix' el protaagonista, marcat pel seu passatfamiliar, trobarà en les altures muntanyoses de la serra d'Aitana un espai d'assossec. 'La idea de l'emigrant' presenta la cara més dura i més primària del món rural. 'Amb 'Sense la terra promesa' enceta una trilogia, el 'Cicle de Cassana', amb l'objectiu de retratar la societat del sud valencià de la primera meitat del segle XX, a través de la presentació del món imaginari d'una gran saga i ciutatde Cassana. 'Temps de batuda' i 'Enllà de l'hortizó' completen aquest cicle.

En 1939 va finalitzar la Guerra Civil, això va suposar la prohibició del valencià en les publicacions. Començà la castellanització. Els intel·lectuales van tindre que exiliar-se, deixar de escriure o canviar de idioma.
La pitjor època es va donar entre 1939 i 1946, on la literatura valenciana era quasi desèrtica, aexcepció de les publicacions que es feian a l'exili.
Una vegada acabada la Segona Guerra Mundial la situació va millorar gràcies a la derrota de les dictadures europees. Van començar a permetre les publicacions i els premis (com el Joanot Martorell). Això va servir per donar un impuls a el idioma, i els autors van lluitar per la continuïtat.
A la dècada del 60 el govern començà a ser més permisiui els escriptors van tornar de l'exili, com va ser el cas de Mercè Rodoreda.
La dècada dels 70 va suposar un canvi de generació influenciada pel context sociopolític.

Enric Valor (Castalla, 1911) fou un gramàtic, narrador, lexicògraf valencià i autor de recopilacions rondallístiques. Es traslladà a València, connectà amb un grup de intel·lectuals i comença les redaccions i col·laboracions...