Presente y futuro del arte

Presente y futuro del arte

En el text elaborat, José Jiménez fa un repàs a les diferents situacions que ha viscut l’artista, així adoptant una manera o altra de realitzar les obres depenent amb elcontext social en que s’ha trobat i per tant que li ha tocat viure. Tot i així hi ha un moment clau, que marca un abans i un després en l’art del segle XX, aquest és el quadre de Las señoritas deAviñon (1907) d’en Pablo Picasso.
Primer de tot, vull plantejar el fet de que al llarg d’anar analitzant el text, m’ha donat la sensació que parla del mateix tema tot tractant-ho de diferentsperspectives. Així que durant tot l’escrit tracta el gran canvi que va experimentar a diferents nivells l’art a l’entrada del segle XX i les conseqüències que això va tenir. En el text explica que aquest canviés degut en bona part per l’influencia de tres noves vies d’un cert valor estètic: el disseny industrial, la publicitat i els mitjans de comunicació de masses.
El fragment del text on cita a lafotografia com un element que suposa el sorgiment de nous espais en la representació, l’interpreto com a un punt de reflexió en els artistes de l’època que deurien veure la fotografia com una eina queservia per a la reproducció literal de la realitat. Per tant la seva feina de representar la realitat tal i com és, perd una mica el sentit i han de buscar altres maneres ja sigui de forma abstracte oamb altres matisos, això al meu entendre dóna lloc a l’elaboració d’obres que sense el previ descobriment de la fotografia hagués estat impensable o si més no, poc probable.
Un dels fragments quedestacaria, ja que m’ha cridat força l’atenció és el fet de que l’autor “reconegui” que el fet de que l’art s’adaptés al canvi de segle i de tot el que això va comportar a diferents nivells i per tantcanvis, no sigui estrictament positiu. D’acord que va aportar noves perspectives i per tant nous punts de vista, i això va ajudar a popularitzar l’art entre més sectors i que no quedés pas estancat...