Pretextos poètics

1. Els pretextos poètics.
Els poemes de Carner comencen sent abans que res un pretext extret de la vida quotidiana com poden ser les persones, els objectes o les situacions. Així s’evita l’abstracció i es defensa la possibilitat de poetitzar sobre qualsevol cosa. Això, però, no té cap valor poètic per ell mateix. És el pas del pretext al poema, i no pas el desenvolupament d’un tema, el queconstitueix la personalitat de Carner, ja que aquest procés literari provoca que la vida quotidiana quedi desrealitzada i, en el fons, el poeta crea una quotidianitat ideal. Amb aquest procés d’embelliment i depuració s’aconsegueix arribar a una Catalunya també idealitzada. Com que parteix des d’una estricta realitat el que està creant és un món harmònic en el que tothom té cabuda i accepta el paperque la societat li assigna. Per tant, tot això és un clar manifest d’una lectura ideològica.
Alguns exemples de pretextos poètics poden ser:
* En el poema de Símbols, que pertany a “Auques i ventalls”.
El pretext del qual va partir Josep Carner per desenvolupar aquest poema és la “senyora” i el “tramvia”.
* En el llibre d’Els fruits saborosos, el poeta se serveix d’un doble pretext. Un elfruit que dóna títol a cada poema, i l’altre la hipotètica reflexió sobre el pas del temps.
* A partir del llibre de Camperola llatina Carner adopta un nou pretext poètic. La reflexió del tema no és fruit d’una experiència moral aprofundida, sinó que és un joc superficial de simple enamoriscament, perquè la poesia, en el fons, és un entreteniment aparentment superficial. Això podem apreciar-ho tambéa Cançó d’un doble amor.

2. Tensió entre realitat i ideal.
Aquest contrast és present com a fonament per a una reflexió estètica que trascendeix el pretext inicial i es converteix en el tema central. El poeta fa un distanciament intel·lectualitzat de la realitat per poder diferenciar entre realitat i poesia. Aquesta tècnica parteix de la perspectiva mitjançant la qual el poeta pot distorsionarel que veu segons els seus interessos i al mateix temps facilitar al lector la introducció de la mentida. Perquè tot és mentida des del moment que és literatura. Els poetes noucentistes creen un món de ficció idealitzat sobre el quan s’aplica aquests distanciaments entre vida i literatura.
3. El distanciament poètic en relació amb la ironia.
Josep Carner fa un distanciament entre la vida i laliteratura a partir de la creació d’un món de ficció. Això pot fer-se a través de la ironia, ja que condiciona i desfigura la trascendència que pugui deduir-se del text. Aquest condicionament pot fer-se a tres nivells diferents. En primer lloc, es pot utilitzar com un recurs d’habilitat de composició perquè el poema, autònom, guanyi valor com a tal. La literatura ha d’admetre el control de l’autorsobre el material creat perquè el lector s’adoni que el que hi ha darrere és un joc d’artifici abans que res.
En un segon terme, la ironia facilita la complicitat amb el lector i li fa veure que tot el que se li diu és mentida i que s’ha de partir d’aquesta visió relativa de les coses si es vol descobrir la bellesa. Però al mateix temps, per la mateixa complicitat, aquesta mentida esdevéhumanitzadora per tal de fer-nos-la més propera tot i que no necessàriament creïble.
I en tercer lloc, la ironia pot actuar com a fórmula moral per al perfeccionament de la societat i com a element de civilitat purament catalana. Aquí podem apreciar altre vegada una Catalunya ideal.
Aquest distanciament facilita un tractament objectiu dels temes ja que el poeta dificilment pot expressar la sevasubjectivitat en el text en el moment que accepta la frontera entre la vida i la literatura.

4. Ciutat, ciutadanisme i classicisme.
A causa de la importància que aconsegueix l’urbs en el marc de la política burgesa, el dualisme entre camp i ciutat es replanteja. Aquesta ciutat, des de plantejaments conservadors, ha de tenir en la seva base ideològica la tradicionalitat i el camp. Des de la Catalunya...