primer dia de treball

Érem en ple estiu, i jo estava suada i enganxosa, literalment, asseguda allà dalt d'aquella xicoteta però alta cadira on seia sola en mig de l'enormeplatja. Feia tanta calor que em produïa una sensació d'angoixa i el meu cos ja no ho aguantava més però això era el meu nou ofici: el de socorrista.
Aquellaplatja estava deserta pel fet que un tauró rondava pels voltants. No obstant això, hi havia bastants turistes que passejaven per la humida i dorada sorra dela vora de la mar, una mar esvalotada i escumosa amb unes sorolloses ones de 3 metres d'altura.
Allò era molt tranquil quan, de sobte, vaig albirar com unacosa serpentejant s'acostava. Vaig mirar pels prismàtics i em vaig adonar que no era una cosa, sinó un surfista. Immediatament, vaig començar a fer-lisenyals energèticament, amb cara de por, ensurt i patiment però no em va veure. Aleshores, sense pensar-m'ho dues vegades, vaig agarrar la llanxa i vaig entrarvers aquell aterrador mar però, quan hi vaig arribar, vaig esguardar que l'home havia sigut atacat per aquella bèstia. El vaig pujar a la llanxa i vamsortir.
El meu cor anava a mil i no sabia que fer, ja que no tenia cap experiència. Estava molt nerviosa però devia fer alguna cosa perquè l'home estava ferit,així que li vaig tapar la ferida amb un llarg mocador i vaig cridar l'ambulància i se'l van emportar. Vaig esperar fins que un doctor em va dir que estavatot bé i que si no haguera sigut per mi, l'home no hi hauria sobreviscut. En aquell moment em vaig assabentar que allò era el que volia fer: salvar vides.