PRINCIPIS DE NARRATOLOGIA

UF 1. PRINCIPIS DE NARRATOLOGIA




ÍNDEX

0. CONTEXTUALIZACIÓ
1. CONCEPTE DE NARRATOLOGIA
2. CONSTRUCCIÓ DEL TEXT NARRATIU
3. LA DIEGESI I ELS EIXOS DE LA NARRACIÓ
a) L’ espai
b) El temps
c) Els personatges ( pdf a part )





SESSIÓ 1
UF 1. PRINCIPIS DE NARRATOLOGIA

0. CONTEXTUALIZACIÓN







1. CONCEPTES DE NARRATOLOGIA

Segons la RAE:

NARRATIVA
(Dellat. narratīvus).
1. adj. Perteneciente o relativo a la narración. Género, estilo narrativo
2. f. Género literario constituido por la novela, la novela corta y el cuento.
3. f. p. us. narración (‖ acción y efecto de narrar).
4. f. p. us. Habilidad o destreza en narrar o en contar algo. Tiene gran narrativa

NARRAR.
(Del lat. narrāre).
1. tr. Contar, referir lo sucedido, o un hecho o unahistoria ficticios.

NARRACIÓN.
(Del lat. narratĭo, -ōnis).
1. f. Acción y efecto de narrar.
2. f. Novela o cuento.
3. f. Ret. Una de las partes en que suele considerarse dividido el discurso retórico, en la que se refieren los hechos para esclarecimiento del asunto de que se trata y para facilitar el logro de los fines del orador.


A. Narratologia: És la disciplina que s'ocupa del discursnarratiu en els seus aspectes, formals, tècnics i estructurals. En definitiva, és la teoria dels textos narratius.

B. Narrar: Explicar o referir una successió de fets que es produeixen al llarg d'un temps determinat i que, normalment, dóna com resultat la variació o transformació de la situació inicial.
(Ambdues definicions s'apliquen principalment a la Literatura, però també s'utilitzen pera qualsevol tipus de narrativa, com és el cas de la cinematogràfica o la del còmic).

C. Narrativa : és l'acte de convertir una sèrie d'esdeveniments en una sèrie de formes intel·ligibles de manera que la transmissió, en qualsevol suport, d'aquestes formes generi un coneixement sobre aquests esdeveniments.

Des de la Poètica d'Aristòtil (s. IV a. C.) la Narratologia ha distingit entre dosconceptes complementaris: el que s'explica i com s'explica.
Que s’explica : història. Els esdeveniments.
Com s’explica : trama, argument. Organització dels esdeveniments.

* Aristòtil afirmava que el component més important de la narració és la trama, que les bones històries han de tenir un principi, un mitjà i una fi i que causen plaer pel ritme de la seva estructuració.

Una tramaimplica una transformació. Cal que hi hagi una situació inicial i que es produeixi un canvi, algun tipus d'alteració, la importància de la qual es veurà en la resolució final (com per exemple el canvi d'una relació entre personatges a la relació contrària, o d'un temor o una predicció al seu acompliment o inversió; d'un problema a la seva solució, o d'una acusació falsa o una representació errònia a laseva rectificació.






2. LA CONSTRUCCIÓ DEL TEXT NARRATIU

A. El narrador
B. La focalització
C. El narratari

A. El narrador
L'autor crea al narrador que és qui organitza i explica els esdeveniments de la història.
- Concepte de DIEGESI :
és l'univers espaciotemporal, l'univers del significat, el "món possible" en què es desenvolupa la història.

NARRADOR EXTRADIEGÈTICL'espectador dels mitjans audiovisuals pot tenir la sensació que en un film els esdeveniments s'expliquen ells mateixos, sense la mediació d'una instància relatora, però això és fals.
En el cinema, com en qualsevol altre mitjà narratiu, sempre hi ha una instància que enuncia, la presència de la qual és més o menys evident en el text. Si no és evident i el narrador no és explicit direm que te unnarrador extradiegètic.


NARRADOR INTRADIEGÈTIC




Els narradors es poden classificar en dos grups:

A.1.NARRADOR HOMODIEGÈTIC : és el que aporta en el relat informacions adquirides per pròpia experiència diegètica, es a dir ,que forma part de la diegesi de la narració.



A.1.1. Narrador AUTODIEGÈTIC ( o protagonista ) " AMERICAN BEAUTY" Sam Mendes, "PI" Darren Aronofsky, " MIEDO Y...