PRONOMS FEBLES

PRONOMS FEBLES: DEFECTE, EXCÉS I MAL ÚS
Els pronoms febles són elements constituïts per una síl•laba àtona que es pronuncien junt amb el verb, al qual van adjuntats com si hi formessin una sola paraula. La funció principal dels pronoms febles és la substitució d’elements sintàctics de la frase.
Algunes funcions dels pronoms febles :
El complement directe es pot substituir pels pronomssegüents:

(a) Si és de primera o segona persona: EM, ET, ENS, US
(b) Si és de tercera persona, pot ser:
(b.1) determinat (el sintagma que substitueix du un article determinat, un demostratiu o un possessiu): EL, LA, ELS, LES
Sempre havia volgut el cotxe, però ara ja no el necessita.
Encara que m’expliquessis aquestes qüestions, no les entendria.
(b.2) reflexiu: ES
La Maria es pentina.
(c) Si ésindeterminat (no du cap determinant): EN
Abans venia ordinadors, però ara ja no en ven.
(d) Si és determinat per un quantificador o un indefinit: EN
En aquest cas només se substitueix el nucli del CD.
No fumis tant de tabac! Jo no en fumo tant.
Haig de tornar els llibres i només n’he pogut llegir un parell.
(e) neutre (és a dir tota una oració o els pronoms això, allò o tot): HOComplement indirecte (CI)

Hi ha diversos pronoms que poden fer la funció de complement indirecte: EM, ENS,ET, US, ES, LI i ELS.
Hi ha formes que coincideixen entre el CD i el CI, per tant, no hi ha cap dubte a l’hora d’usar-los. El conflicte, però, es planteja quan dubtem si hem de substituir un CD determinat, masculí, singular (EL) o un CI singular (LI).


Això passa amb determinats verbs quedubtem sobre si són transitius (aleshores necessiten un CD) o intransitius (aleshores porten un CI):
Si la regidora no et truca, telefona-li / truca-li tu

El soroll la molesta, per això vol un despatx per a ella sola
Informarem el Departament de Compres -> l’informarem
Les eleccions el preocupen molt
Complement circumstancial (CC)
Els complements circumstancials poden substituir-se pelspronoms següents:
(a) Si és un complement circumstancial de lloc introduït per la preposició de: EN
Encara no ha baixat de les golfes. Encara no n’ha baixat.

(b) Si és un altre tipus de complement circumstancial: HI
Vam dir d’anar a Reus. Vam dir que hi aniríem.
Complement preposicional o de règim verbal (CPrep)
El complement preposicional es pot substituir pels pronoms següents:

a) Quan ésintroduït per la preposició de: EN
Ara parlen del teu projecte. En parlaran tot el matí.

Mai no es recordava de tancar la porta, però avui se n’ha recordat.
(b) Quan és introduït per altres preposicions: HI
No t’acostumis a fer-ho així. No t’hi acostumis.
Sempre va pensar en mi. Sempre hi va pensar.


Complement predicatiu (CPred)
El complement predicatiu es pot substituir pels pronomssegüents:
. (a) Normalment se substitueix pel pronom: HI 
S’ha posat vermell perquè és vergonyós: s’hi posa de seguida.
. (b) Però amb els verbs dir-se, elegir, fer-se, nomenar, o bé quan volem donar un 
sentit partitiu (amb molt, tant, etc.), fem servir el pronom EN 
Tothom ja el tracta com a president, però jo no tinc tan clar que l’en nomenin.
. Fins que no vaig conèixer un altreEspartac, em pensava que era l’únic que me’n deia.
Atribut (At)
L’atribut es pot substituir pels pronoms següents:
(a) Quan és indeterminat:
El xalet era car. Jo ja sabia que ho era.
Estava angoixat. Ho estava.

No sembla que hagi de nevar. No ho sembla.
(b) Quan és determinat
(per un article, un demostratiu o un possessiu):
Són els teus amics o no els són?

Aquest senyor és el president?Sí que l’és.
(c) Quan se’l vol emfatitzar:
Que n’és, de ximple!

La unió dels pronoms entre si i amb el verb
En cas de dos o més pronoms, sempre han d’anar junts i davant o darrere del verb.
Si van davant, només es pot fer servir l’apòstrof, que ha d’anar tan a la dreta com sigui possible: se n’hi va anar.
Si van darrere, han d’anar units per mitjà de guionets, apòstrofs o la combinació...