Prosa De La Renaixença

PROSA DE LA RENAIXENÇA
En la mesura que la Renaixença madurava, començarem a publicar-se novel·les en català.
Va tenir menys presència que altres gèneres com la poesia o el teatre.
Narrativa romàntica
Les poques noveles romántiques estaven farcides d'arcaismes i cultismes barrejats amb vulgarismes i castellanismes. La técnica era bastant rudimentària i tenía una excessiva moralització. Elsgeneres foren:
* La novel·la histórica. Popularitzada per autors com Alexadre Dumas i Walter Scott, era la moda romàntica historicista. L'obra més reeixida d'Antoni de Bofarull és L'Orfeneta de Menàrguens (1962).
* La narrativa costumista presenta l'article, el quadre i la novel·la, com:
* L'article es publicava habitualment en la premsa satírica. Parlaba sobre els ambients típics de lesclasses populars, vistos de vegades de manera idealitzada i sentimental o de manera crítica i cómica.
* El quadre té l'origen en l'article de costums. Era una narració curta a partir d'una descripció ambiental i de personatjes plans, sense profunditat psicológica.
* És el génere de transició entre el Costumismte i el Realisme. L'autor construeix una narració llarga amb personatges méscomplicats i un argument versemblant. Destaquen Josep Pin i Soler, autor d'una trilogía on explica la trajectoria d'una família rural en un ambient urbà. Hi ha elements propis del costumisme i del fulletó, al costat d'elements naturals i reals.
* La novel·la fulletonesca és un génere de la narrativa sentimental en que els personatges viuen situacions dramátiques de les quals acaben reeixintgracies a la seua bondat, o fracassant a causa de la seua maldat. Les situacions se succeeixen de manera episòdica. Cada entrega acabava deixant la trama interrompuda por mantindre la intriga del lector. Josep Feliu i Codina va excelir en aquest génere.

Narcís Oller
Narcís Oller i de Moragas va néixer a Valls (Alt Camp) el 10 d'agost de 1846, en el si d'una família benestant. Orfe de pare alsdos anys, va ser educat per la mare i l'oncle matern, l'advocat J. de Moragas. Aquest, home liberal i de gran cultura, influí decisivament en l'afició literària del petit Narcís, el qual també va tenir una estreta relació amb el seu cosí, el tarragoní Josep Yxart. Aquesta amistat condicionà per a bé la carrera literària de l'escriptor, de la qual Josep Yxart fou guia i promotor. Les repercussions aValls de la Revolució de Setembre de 1868 van estar a punt de costar un seriós disgust al tutor d'Oller, i això precipità la seva marxa a Barcelona. Es va llicenciar en Dret el 1871 i va fixar-hi la seva residència habitual a partir de 1873. Després d'un breu període com a oficial de secretaria de la diputació, exercí de procurador dels tribunals fins gairebé la seva mort.Havent rebut unaeducació il·lustrada i descatalanitzada, els seus primers assajos literaris foren en castellà. El 1876 escriví El Pintor Rubio, un novelón romàntic inèdit fins el 1996, i publicà articles esparsos i de poca volada , sovint amb pseudònim. Als 30 anys apuntava en castellà fins i tot les seves notes personals. La conversió al catalanisme cultural vingué de la mà de Josep Yxart i de J. Riera i Bertran.Aquests l'introduiren en els cercles literaris renaixentistes. L'impacte que li provocà la magnificència dels Jocs Florals del 1877 acabaren de decidir Oller a escriure en català.
Al mateix temps, la lectura d'obres de Zola i Galdós i el consells del seu cosí i íntim amic, el crític literari Josep Yxart, el decidiren a endinsar-se en el camí de la novel.la realista, com a camí més escaient perreflectir la societat del seu temps.
Com a novel.lista, el període de màxima fecunditat creadora es donà en el final de segle. Així, successivament, Oller va escriure L'Escanyapobres (1884), estudi acurat de l'arquetipus de l'avar i de l'impacte de la revolució industrial en la societat rural, Vilaniu (1885), descripció satírica de la vida i la política de la Catalunya profunda inspirada en el seu...