Protocol Maltractament infantil

MALTRACTAMENT INFANTIL
Mites falsos sobre el maltractament infantil
Hi ha certs mites i falses creences sobre el maltractament infantil que poden dificultar la detecció d’aquest; com ara creure que el maltractament es poc freqüent (la taxa esta entre un 4% i 15%); creure que en una família on el nen estima els pares no hi pot haver maltractament per part dels pares, el maltractament infantilés típic de persones desfavorides i de classes socials baixes, només les persones amb problemes maltracten els nens, els pares poden fer el que vulguin amb els seus fills, només existeix maltractament quan el nen presenta lesions greus, denunciar el maltractament no resol la situació, els infants s’inventen histories d’abusos per cridar l’atenció, les mares son col·laboradores dels abusos ensituacions d’abús sexual, l’abús sexual només es dona en nens/es desadaptats, les dones no abusen de menors,...
Totes aquestes idees, que estan molt acceptades dins la societat, donat que no són certes, fan que es dificulti la detecció de casos de maltractament, i en molts casos, l’actuació per tal e solucionar-los.

Actuacions en situacions de maltractament
Les persones més properes als infants sónels qui s’han de preocupar de detectar els possibles casos de maltractament i posar en marxa els pertinents protocols.
· Detecció del maltractament
· Indicadors físics: El nen/a va a l’escola sense cap aliment, sempre porta la mateixa roba o porta roba inadequada, va brut i fa mala olor, presenta ferides, esgarrapades, blaus, senyals de mossegades, cops o cremades; te una expressió trista, elseu desenvolupament físic és inadequat, sovint està malalt,...
· Indicadors comportamentals: L’infant no vol marxar a casa, es mostra defensiu davant qualsevol aproximació física, té una excessiva cautela davant el contacte físic amb els adults, està trist i plora sense causa justificada, es mostra aprensiu quan els altres infants ploren, mira de ser el centre d’atenció, s’aïlla a l’hora delpati, cau malament als altres companys, s’escapa de classe, destrueix objectes, s’orina i defeca a l’escola,...
· Indicadors familiars: La família treu importància a les conductes pertorbadores del nen, rebutgen comentar els problemes de l’infant i no donen cap explicació, tenen una imatge negativa de l’infant, el culpen o el menystenen i sovint es planyen del seu comportament, utilitzen elcàstig físic com a mètode de disciplina, no manifesten afecte cap al menor, manifesten que el fill es propietat seva, priven el menor de relacions socials,...
A l’hora de detectar i comunicar un maltractament ens podem trobar amb diferents dificultats com ara les dificultats de detecció ocasionades per diversos motius com la manca d’una definició amplia dels tipus de maltractament que ajudi areconèixer-los ràpidament, dificultat per diferenciar les agressions ocasionades accidentalment i les que no, formació professionals sobre el maltractament insuficient,... o també podem trobar dificultats per a la consideració o la comunicació, donades perquè les lesions són considerades insuficients, es sospita com s’han produït les lesions per no es sap amb certesa, per por a emetre una comunicació de leslesions, per por de les conseqüències de emetre una comunicació de lesions, per port a el que li pugui passar al nen si ho comuniquen,...
En tot cas; les CCAA disposen d’uns equips multidisciplinaris d’atenció a la infància i l’adolescència que s’encarreguen de rebre els casos d’alt risc social, valorar-los i fer un diagnòstic, elaborar plans de millora per la família l’infant, fan un seguimentdels casos, es coordinen amb altres serveis i equips, i assessoren als serveis socials d’atenció primària en matèria d’infància.
D’altra banda, també podem trobar els delegats d’atenció a la infància, que ajuden a les famílies i al menor a conèixer el seu problema, busquen solucions, atorguen pautes, orientacions i normes per relacionar-se,...
· Notificació del maltractament
La notificació...