Protocolos Agitacion

2. PACIENT AMB AGITACIÓ PSICOMOTORA

DEFINICIÓ

Estat de hiperactivitat psicomotora en el qual hi ha un augment incontrolable de la mobilitat i sensació d’inquietud interna. El malalt es mostramolt inquiet, gesticula exageradament o bé es belluga constantment sense objectiu, i sol mostrar-se colèric, enfadat, temorós o amb notable labilitat emocional. Aquest estat pot arribar a l’auto i/o al’heteroagressivitat (conducta dirigida a provocar dany) i comporta un risc elevat per al malalt, el personal sanitari i l’entorn familiar.

Etiologia:

1. Síndrome mental orgànica:Delirium (sdr. confusional), demències, intoxicacions (drogues d’abús, fàrmacs), deprivació de substàncies.
2. Síndrome psicòtica:
Esquizofrènia; Paranoia; Mania; Depressió psicòtica.
3. Altrestrastorns:
Trastorns de la personalitat (agitacions caracterials); Crisis d’angoixa; Agitació reactiva a situacions d’estrès agut.

CONDUCTA A SEGUIR

Pautes generals:

1. Mostrar serenitat icontrol de la situació, evitar actituds autoritàries i desafiants, oferir ajut, avaluant al mateix temps el risc d’agressió i la necessitat de col·laboració dels professionals de seguretat per a lacontenció física.

2. Contenció física (aplicar el protocol específic) .

Indicacions: prevenir auto i heteroagressions.

* Assegurar que no és portador d’armes.

- Informar el pacient i ala família de la necessitat de contenció.

- Reducció i contenció del pacient en posició de decúbit pronus (evita aspiració del vòmit i evita autolesions amb el cap).

3. Avaluació diagnòstica:Anamnesi, avaluació de familiars i acompanyants, realitzar sempre que sigui possible una exploració bàsica física i neurològica. Davant la sospita d’agitacions de causa orgànica no psiquiàtrica(algunes claus diagnòstiques son: alteracions i/o fluctuacions del nivell de consciència, focalitats neurològiques, alteració de les constants vitals, al·lucinacions visuals, olfactives i tàctils,...