psico de les organitzacions

PREGUNTA 1

Llegint el cas pràctic i seguint la teoria de la contingència de Fiedler, o teoria de l’efectivitat del lideratge, emmarcada dins d’un enfocament situacional que defineix l’eficàcia del cap en funció de condicions de la situació, podem dir que en Joan i la Rosa tenen dos estils de direcció diferents. Així mateix, la “favorabilitat de la situació”, o grau en què la situació dóna elcontrol al líder sobre els subordinats, seria diferent també per la Rosa i per en Joan.

En primer lloc, i seguint aquesta teoria que incorpora trets com a predictors de l’efectivitat, tenim en Joan, amb un estil de direcció caracteritzat pel personal de l’empresa per estar “molt orientat a la feina”. També es caracteritza, segons alguns dels treballadors, per la manca de comunicació amb elsseus subordinats, fins i tot fins a arribar a l’extrem de no saludar en arribar o acomiadar-se en marxar. En Joan està motivat, en primer lloc i sobretot, per l’acompliment d’objectius i en ell destaquen els comportaments orientats a la tasca com veiem quan se’ns diu que “en Joan passa molt temps fóra de l'oficina, ja sigui o per reunions amb els seus clients, desplaçant-se d'una sucursal a unaaltra o buscant noves oportunitats de desenvolupament de la feina. Ell és el primer en arribar a l'oficina i tots els dies passa per les diferents seus per veure l'estat dels diferents assumptes pendents i organitzar la feina per la jornada següent”. Segons Fiedler (1978), aquesta jerarquia de motius d’en Joan, on l’acompliment de la tasca se situa per sobre d’establir bones relacions amb elssubordinats, es correspondria amb un LPC (tret en el que es basa les prediccions que es fan des d’aquesta teoria) baix, és a dir, en Joan seria crític en la valoració que fa del “seu company de feina menys preferit”.
En Joan, tal com expressen els mateixos treballadors, no comptaria amb el seu suport i lleialtat i existirien unes relacions poc amistoses i de poca o nul·la cooperació amb ells. Com laRosa, tindria un grau elevat d’autoritat per avaluar l’acompliment dels subordinats i per administrar recompenses i càstigs com veiem quan es diu que “són exigents en la feina (...), però els compensen bé amb permisos en èpoques de menys càrrega de feina o bé econòmicament”, i, finalment, trobem que en aquesta consultoria existirien uns procediments de treball homogenis per a fer les tasques, unadescripció detallada del producte o servei acabat i indicadors objectius de la qualitat amb què es fan les tasques, com podem intuir per l’èxit de l’empresa reflectit en el creixement de la mateixa i en la confiança de que gaudeix per part dels clients. Si tenim en compte que d’acord amb la “favorabilitat de la situació” la situació més favorable per al líder és aquella en que les relacions ambels subordinats són bones, el líder té molt de poder en el seu càrrec i la tasca està molt estructurada, en Joan, que no manté una relació bona amb els subordinats, no compta amb aquesta situació, sinó que compta amb un grau de favorabilitat intermedi. En aquesta situació, en Joan és menys efectiu que si hagués obtingut un LPC alt. Segons la teoria, el comportament de lideratge d’en Joan, entés coma tret de personalitat, per tant, estable i difícil de modificar, es relacionaria amb aquesta situació de favorabilitat intermèdia. En Joan seria un líder desajustat que no pot adaptar-se a la situació i per ser efectiu, segons el model, caldria efectuar una “enginyeria del càrrec” per tal d’adaptar la situació al seu estil.

L’estil de direcció de la Rosa, en canvi, es caracteritza per estarorientat a les relacions ja que “dedica temps a les relacions interpersonals i a generar un bon ambient de feina”. Segons la teoria de la contingència de Fiedler, el fet de que la Rosa estigui motivada principalment per les relacions interpersonals s’associaria a una puntuació alta en LPC. Segons aquest model, la Rosa compta amb la situació més favorable per al líder, ja que, les relacions que...