psicologia:maduración; filogenésis , componente adaptativo i componente expresivo

PAC 4 INTRODUCCIÓ A LA PSICOLOGIA
PRIMERA PREGUNTA: MADURACIÓ, COMPONENT EXPRESSIU I COMPONENT ADAPTATIU
1/Maduració: es refereix al procés que experimenta una persona que implica el desenvolupament de les habilitats i conductes des de l’edat primerenca o infantesa fins a l’edat adulta; el resultat final serà el desenvolupament físic, social, emocional i cognitiu, en definitiva ens reflexa lacontinua adaptació de l’esser humà a l’ambient que l’envolta és un procés que està present en totes les etapes de la vida.
Un exemple seria: el control d’esfínters en el nadó.
2/Component expressiu de la conducta: es refereix a la part més invariable de la conducta, forma part de l’herència i no depèn de l’aprenentatge, són unes característiques que ja té l’individu al néixer. Els autorsentenen que té dos elements:
1. temperament: te a veure amb les característiques personals i amb la resposta que és dóna als estímuls que es reben de l’exterior. Exemple: ansietat, autocontrol, hostilitat...
2. emocions: ajuden a establir la relació de l’àmbit intern amb el món extern, són innates, la seva importància rau en que contribueixen a l’organització del pensament, i de l’acció. Exemple:alegria, por, disgust....
3/Component adaptatiu de la conducta: fa referència al component social i a l’ambient, és l’eina que ens permet ampliar les nostres possibilitats, necessita de l’aprenentatge. També aquí els autors fan esment a dos elements bàsics:
1. aprenentatge social de la conducta: aprenentatge i evolució es deuen a la influència del medi extern en l’individu, de tal manera que lapersonalitat serà la producte de les interrelacions entre comportament, ambient i processos psicològics
2. habilitats socials: necessàries per conèixer i tractar altres persones
SEGONA PREGUNTA: EVOLUCIO FILOGENÈTICA / DESENVOLUPAMENT ONTOGENÈTIC
L'envelliment es pot entendre com totes aquelles modificacions morfològiques i fisiològiques que apareixen com a conseqüència de l'acció del temps sobrel'ésser viu i suposa una disminució de la capacitat d'adaptació en cada un dels òrgans , aparells i sistemes, així com de la capacitat de resposta als agents externs que incideixen en l'individu. La ciència de l'envelliment és multidisciplinar, ja que no es pot descriure sense tenir en compte tres aspectes principals: biològic, psicològic i social.
*biològic: és el camp d'estudi que te mésprevalença, l'organisme humà és una entitat biològica, que interacciona amb el medi durant el cicle vital, entorn i comportament influeixen en les estructures biològiques
*psicològic: suposa l'estudi de la ment, consciència i comportament, també durant l'etapa de l'envelliment. Així hi ha estudis que han demostrat la importància de les condicions psicològiques en el sentit d'influir en la longevitat ila qualitat de vida (ex. capacitat cognitiva, sentir-se útil, participació en activitats...)
*social: es refereix a la participació en assumptes familiars, econòmics, culturals i cívics de manera activa.
L'envelliment és un fenomen de la població i de la persona per això l'estudi del procés d'envelliment es considera des de dues perspectives diferents:
evolució filogenètica (fenomen de lapoblació): avarca el que es refereix a l'evolució de l'ésser humà, la doctrina a partir dels seus estudis afirma que el procés de desenvolupament-envelliment es regeix per unes lleis les quals es poden millorar a travès de l'ambient o l'estimulació. També considera que l'evolució no acaba quan arriba la maduració física i biològica sinó que dura mentre es segueixen produint transaccions entrel'organisme biològic i el context sociocultural. S'ha de tenir sempre en compte que en la relació evolució-desenvolupament i involució-envelliment hi ha factors que experimenten guanys i d'altres pèrdues. I no cal oblidar que el procès d'envelliment psicològic no és paral·lel ni té lloc amb la mateixa intensitat que el biofísic
desenvolupament ontogenètic (fenomen individual): no existeix un home en...