Psicologia

PSICOLOGIA
I SOCIOLOGIA

Selma Brigneti Serra

Pàgina
* Introducció 3* Orígens de la psicologia 3

* Anomalies del comportament 3-4

* Normal/ Patològic 4

* Primers intents de classificació4-5

* Associacionisme 5-6

* L’internament psiquiàtric 6-7

* Exemple d’un comportament maniàtic sense daliri 7

* Questions de mètode I7-8

INTRODUCCIÓ

Entenem psicologia com a ciència nova. No en el sentit de les ciències matemàtiques en que s’uza la matèria, és exacta i es pot preveure. Ja que no podràs preveure mai exactament el comportament d’una persona en una determinada situació, podràs arrivar a fer-te una idea de la seva reacció però mai serà precisa.

L’home no controla totsels seus pensaments, moviments, formes de funcionar... Aquestes diversitats fan que no es pugui preveure el comportament humà, però tot i així s’han fet diverses teories.

ORÍGENS DE LA PSICOLOGIA

Alguns psicolegs es van fixar en la conciència, donant importància el JO (l'ànima), el qual es considerava lliure, responsable i decidia que podies fer i que no. Per tan, s'asumia la responsabilitatabsoluta. Aquesta psicologia es basava en la introspecció o l'observació interior, és a dir, la capacitat refleciva en que la ment és concient de forma inmediata als propis estats.
Els que van criticar aquesta teoria opinaven que era imposible mantenir l'objectivitat, ja que un mateix feia de jutge.
Els monàstics van ser sense saber-ho els que van contribuir més en la psicologia de laconciència, deixaven la ment en blanc per dedicar-se a l'oració, sols, sense dormir, ni tenir relacions. Un exemple clar és el centuari grec d'Elfos, on a l'entrada hi havia escrit ''cuneix-te a tu mateix''.

És en el Segle XIX quan es plantejen que per estudiar psicologia també s'ha de donar importància al cos. Deien que cada home és diferent i el que ens diferencia és el cos, com reacciona. Per això notan sols s'ha de tenir en compte la conciència, ja que el cos no es pot separar de l'ànima.
Creïen que el que feia que la gent actués era la vanitat. En canvi els anglesos creien que, allò que movia l'home era l'interès.

*Respecte la depresió Santo Tomás va definir-la com la tristesa espiritual o interior conseqüència de la mandra activa, l'acidia.

ANOMALIES DELCOMPORTAMENT (Segle XVIII i XIX )

Reduir-ho tot a la conciència té un problema, un no és amo dels seus actes, hi ha certes coses que s'escapen: impulsos, coses que un no accepta d'ell mateix(com per exemple el sunambulisme). Així dons, van interesar-se molt en els fenòmens al·lucinògens, en com una persona podia veure o sentir veus quan no hi eren. Algunes anomalies del comportament són:
*LA IL·LUSIÓ: és la percepcció d'un esser inexistent, un engany de la percepcció, que un cop t'hi has fixat pots eliminat-ho. Com per exemple quan hi ha un grapat de roba en la foscor i hi veus una cara.
* LA AL·LUCINACIÓ: és la percepció d'un esser, imaginari. Com per exemple somiar amb una rata gegant i un cop despert seguir veient-la.
* EL MAGNETISME ANIMAL: és la psimnosi. Creien que...