Psicologia

TEMA 1. SON I VIGILIA

1. Els ritmes circadians i la seva regulació

Els ritmes circadians són variacions fisiològiques que es repeteixen rítmicament a intervals regulars. Segons la seva regularitat distingim:

- Infradians: períodes de més de 24h. Freqüència baixa (ex cicle menstrual).
- Circadians: períodes de 24h (ex cicle son/vigilia).
- Ultradians: períodes de menys de24h. Freqüència alta (ex fases del son).

Els rítmes biològics es sincronitzen amb l’ambient extern (conducta organitzada i adaptada). Els zeitgebers són estímuls que reajusten els ritmes biològics interns amb l’exterior. Alguns zeitgebers són la temperatura, la propia activitat, el soroll,... el més important és la llum.
Tot i que els ritmes biològics es sincronitzen amb l’exterior, són unfenònem endògen. El rellotge biològic és el nucli supraquiasmàtic (NSQ) de l’hipotàlem. El NSQ regula els ritmes circadians a través de les projeccion cap a altres àrees i/o l’alliberament de neuromoduladors.

El NSQ controla el cicle son/vigilia controlant els nivells d’activitat d’altres àrees cerebrals , com ara la glàndula pineal. Aquesta glàndula segrega melatonina, que té efectes sobre el NSQafectant la seva sensibilitat als zeitgebers.
La melatonina és una hormona inductora del son. En mamífers, controla els ritmes estacionals.

Alteracions dels ritmes: disparitat entre els ritmes interns i les condicions externes. Originen alteracions del son i canvis d’humor (ex jet-lag). Per reajustar el rellotge biològic es proporcionen forts zeitgebers en el moment apropiat. També es pot donarmelatonina en forma de medicament.

Hi ha gens especialitzats que regulen l’activitat dels ritmes circadians produïnt oscil·lacions bioquímiques intracel·lulars.

2. Característiques conductuals i electrofisiològiques del son i la vigilia

Per a estudiar el son s’utilitzen diferents variables fisiològiques: activitat elèctrica cerebral (EEG), moviments oculars (EOG), to muscular (EMG),temperatura, taxa cardíaca, pressió arterial, flux sanguini, respiració, ereccions/secrecions vaginals.

L’EEG. Per fer un EEG es posen electrodes per tota l’escorça i es mesura l’activitat de poblacions de neurones (l’EEG és la suma de l’activitat de diferents neurones). Hi ha dos tipus bàsics d’activitat cortical:

Desincronitzat, β
- baixa amplitud, alta freqüència
- ritme irregular- persona activa, processant informació
- alta activitat cortical

Sincronitzat, α
- alta amplitud, baixa freqüència
- ritme regular
- persona relaxada (desperta, però ulls tancats)
- baixa activitat cortical


Ritmes electroencefalogràfics corticals:

[pic]

Son NO-REM Son REM
[pic]SOL (son d’ones lentes): pensaments, imatges. Terrors nocturns i episodis de sonambu-lisme.
REM: somnis vívids, amb contingut narratiu estructurat i emocional. Malsons.
Hipnograma:

[pic]

Ontogènesi del son:

[pic]


El fetus no té vigilia fins a la setmana 32.
Quan més inmadur és el cervell, més fases REM hi ha.
A l’edat avançada, hi ha una disminució de la fase 4.



3.Substàncies promotores del son i la vigilia

La quantitat de son està regulada. Una privació de son provoca efecte rebot, és a dir, que després es dorm més, però tot i així no es recupera tot el son; el que més es recupera és SOL i REM (E4 i REM podrien ser més importants que els altres estadis).

Sembla que hi ha subtàncies promotores son/vigilia. No semblen trobar-se al corrent sanguini, sinó que essintetitzarien i es quedarien al cervell:

- Substàncies que afecten a la temperatura també afecten al son (les que incrementen la temperatura corporal produeixen somnolència).
- Adenosina: neurotransmissor inhibitori que s’acumula en les zones del cervell més actives durant la vigília. Això produiria un increment de l’activitat delta durant el son en aquestes zones. L’adenosina...