Psicopedagogia

EL TDAH
Fa quinze anys la majoria de psiquiatres creien que el mal comportament dels nens/es era el resultat de l'estrès familiar i una educació inadequada. Quan un nen tenia TDAH, tota la culparequeia sobre els pares, sense que ningú esmentés la biologia, el cervell o els beneficis de la medicació.
Una de les conclusions a que arriba Alberto Lasa després de posar en comú opinions moltdiverses sobre el trastorn del TDAH és que el aquest trastorn té incidència en el funcionament neuronal i també en els mecanismes psíquics (com són la regulació emocional i afectiva, la interiorització deles estructures psíquiques que determinen l’organització de la conducta y la personalitat). Els circuits neuronals depenen del programa genètic humà amb l'entorn familiar. Les investigacionsnurobiològiques actuals sobre la organització cerebral primerenca confirma que el nadó humà neix programat genèticament per entrar en relació des del naixement i també que la influència d'aquesta relació ambl'entorn social, afectiu y corporal, activa i reordena la expressió de les potencialitats innates. En la fórmula que va proposar J.Manzano (2007) es pot dir que el nadó humà neix "programat per serreprogramat" en els intercanvis i relacions que esta predisposat a lligar amb el seu entorn post-natal, on és en aquest període on la família té un gran pes en el desenvolupament del nadó amb el seutrastorn.
El professor de psicologia Chistopher Green juntament amb altres autors han lluitat encaridament durant anys per bandejar una actitud tan obsoleta. Actualment, tothom, ha vist la llum. Lesinvestigacions modernes demostren que el TDAH està causat per una subtil diferència en el funcionament del cervell, que pot tractar-se amb medicació. La causa del TDAH resideix en el cervell, però l'ambientfamiliar influeix sobre el seu curs i les seves conseqüències. Els pares, i la família en general, té la possibilitat d'ajudar-los una mica més perquè aquests se sentin més feliços; per contra...