Punt De Vista De Fil Sofs
Platón: <
significarlas con las manos, la cabeza y el resto de nuestro cuerpo?>> (
Crátilo
)
El que ens diu Plató amb aquesta frase es que basicament si no tinguéssim el llenguatge com a nosaltres el coneixem, mitjançant la llengua i els sons que emetem gràcies a ella, és a dir,
paraules o frases complexes que podem elaborar perquè altres humans ens entenguin, faríem
servir un altre tipus de llenguatge, els que fan servir els sordmuts. Aquest, no fa servir la boca
però si la resta del cos, com les mans, el cap per estar d’acord o no, els llavis, els ulls, els braços per representar alguna cosa, etc.
Concluim doncs, que existeixen altres tipus de llenguatges que per nosaltres seria difícil
d’aprendre però al cap i a la fi seria l’únic que podríem fer servir, tal i com fan ells. Per tant, en
aquesta pregunta que ens fa l’autor, diríem que es cert que intentaríem buscar altres tipus de
llenguatges per comunicarnos amb els altres, ja que es necessari.
Aquesta frase la relacionaríem amb el punt de vista de Vigotsky, ja que per a mantenir contacte
amb les altres persones hauríem d’improvitzar molt ràpidament els gestos que volem que captin i
per tant haurem de pensar en el moment que “diem” en el missatge per a ells, el que els hi volem
comunicar.
Però clar, aquest pensament que expressem en el moment que parlem, pot arribar a ser incomprensible si no hi ha hagut un pensament previ, per tant, podria variar un xic el punt de vista
que ens mirem i per això podria ser com una combinació dels dos punts, és a dir, el de Vigotsky i
el de Piaget. Per això depèn el nostre punt de vista que apliquem a l’hora de triar el punt de vista
en aquesta frase, ja que podria ser una combinació, tal com hem dit abans, el de Piaget, si considerem que hem de pensar abans de fer algun tipus de gest o el de Vigotsky, si l’expressem
en el moment, és a dir una mica improvitzat com a tal.
Descartes: Sin embargo, jamás se ha encontrado ninguna bestia tan perfecta que haya
usado algún signo[...] y no hay hombre tan imperfecto que no lo use. Lo cual me parece un
muy buen argumento para probar que lo que hace que las bestias no hablen como nosotros no es que les falten los órganos, sino que no tienen ningún pensamiento>>.
(
Carta al marqués de Newcastle. 23 de noviembre 1646.
)
El que basicament veiem en aquest pensament de Descartes és una opinió que dóna sobre les
bèsties, és a dir, els animals, ja que aquests no fan servir cap mena de argument entre ells. Aquest, ens ho justifica mitjançant una afirmació la qual diu que no tenen cap mena de
pensament, per això ens demostra amb les seves paraules que són éssers inferiors a nosaltres
per la manca d’aquest llenguatge el qual coneixem.
Nosaltres creiem que es una falta de respecte per les bèsties, encara que siguin salvatges, però
elles és comuniquen mitjançant algun llenguatge que no coneixem, per tant, un llenguatge que podria ser argumentat per ells però no per nosaltres, com podria ser del revés. Per tant, les
bèsties tenen pensament, no els hi falta, simplement no l’expressen tal com nosaltres creiem
ferho o tal com nosaltres pensem que ho han de fer, simplement tenen un altre mètode per
expressarlo cap a uns altres de la seva raça.
Aquesta frase fa servir clarament el punt de vista de Piaget, ja que comparant les dues “raçes” d’éssers vius mencionats, veiem que ens vol fer veure que primer hem de pensar les coses abans
de dirles, ja que han de tenir certes característiques, i aquestes les hi apliquem nosaltres a l’hora
de pensarles prèviament abans de dirles i finalment expressarles bé. Però clar, en la frase
l’autor ens menciona que les bèsties, al no tenir pensament, no poden expressar cap signe, i, per ...
Regístrate para leer el documento completo.