Qüestionari De Descartes

1. Explica breument les coses de les quals diu Descartes que es pot dubtar i els arguments amb què ho justifica.
Segons Descartes, hem de prendre les coses dubtoses com si fossin completament falses, ja que només hem d’afirmar coses que coneixem amb completa certesa.
La primera cosa que ens diu Descartes sobre la que podem dubtar, és la informació que obtenim a partir de les dades dels sentitson es veu clarament com Descartes la rebutja:
Pàgina 121 “ Tot allò que he acceptat fins ara com allò vertader (...) d’aquells que ens han enganyat una vegada”
Descartes nega la validesa d’aquest coneixement, i ho argumenta amb situacions que tothom a experimentat algun cop, com per exemple: veure una torre rodona des de lluny i adonar-te’n que és quadrada quan t’apropes.
També podemdubtar de les dades immediates: si realment sóc aquí, si estic vestit d’aquesta manera... ja que no podem tenir la certesa de que aquestes siguin reals, perquè podem confondre la realitat amb els somnis, o estar folls quan en realitat pensem que estem en el nostres cabals. Per exemple, qui no ha tingut mai somnis que semblessin que som a la mateixa realitat? Per això, no ens hem de fiar d’allò quesabem que algun cop sabem que ens ha enganyat.
També dubta de les ciències de la naturalesa com la física, l’astronomia i la medicina, ja que aquestes es basen en dades empíriques i en elements compostos, és a dir, no es basen en elements fonamentals, simples i bàsics en els que es basen les matemàtiques o l’aritmètica. Aquesta afirmació ens la mostra amb una comparació:
Pàgina 123 “... o bé, siés el cas que la seva imaginació (...) amb què les pinten han de ser veritables.”
Malgrat la pintura que ha estat dibuixada no representa res vertader, podem dir que els colors, almenys, amb els que ha estat pintada són reals. Aquests colors serien el que les matemàtiques i l’aritmètica estudien.

2. Digues quina és la primera certesa que troba Descartes i on l'afirma per primer cop.
Laprimera cosa certa que troba Descartes de la que està fermament segur és de la proposició “Jo sóc, jo existeixo”. Descartes, per arribar a aquesta conclusió, parteix del punt que en comptes d’un Déu vertader, font sobirana de la veritat, hi ha un cert “geni maligne”, tan astut i fal•laç com poderós que empra tot el seu enginy a enganyar. Però malgrat tots les astúcies que aquests geni enginyi perintentar enganyar-nos, sempre podrem estar segurs de que existim, ja que mai podrà fer que no siguem res mentre pensem que som alguna cosa. Per això la proposició “Jo sóc, jo existeixo” es necessàriament certa, ja que si dubtem, pensem i si pensem, hem d’existir.
Pàgina 128

“...cal concloure finalment i estar fermament segur que aquesta proposició és necessàriament verdadera, sempre que lapronuncio o la concebo e el meu esperit.”


3. Explica com caracteritza Descartes el pensament (la cosa pensant) i cita el fragment del text on ho fa.
La cosa pensant és el que correspon a la part espiritual, l’ànima del individu. La substància pensant es caracteritza per poder dubtar, concebre, afirmar, desitjar, imaginar i sentir. Però la característica principal de la cosa pensant és quepensa, i això és el que dóna vertadera existència al individu. El dubtar, i per tant, el pensar, és la única cosa que podem considerar com a pròpies en un primer moment.

Pàgina 131 .

Pàgina 131

Pàgina 131 .

Pàgina 132

“...Una cosa que dubta, concep, afirma, nega, vol, no vol, que també imagina i sent.”

‘’...imagina moltes coses,...’’

‘’és de per si tan evident que sónjo el qui dubta, el qui entén (...) no deixa d’existir realment en mi fa part del meu esperit’’

“... és del tot cert que em sembla que veig, que sento i que m’escalfo; i això és pròpiament el que en mi s’anomena sentir, i això, parlant amb propietat, no és altra cosa que pensar.”




4. En l'exemple del tros de cera, digues quina facultat capta, segons Descartes, l'essència de la cera....