qawsedrftgyhujikolpñ
Páginas: 6 (1284 palabras)
Publicado: 10 de abril de 2013
1.- DEFINICIÓ
La flexibilitat és la qualitat física que ens permet realitzar moviments de gran amplitud amb algunes parts del nostre cos. Generalment, depèn de la capacitat d’estirament de la musculatura i de la capacitat de moviment que tinguin les articulacions. De totes les qualitats físiques, la flexibilitat és l’única que té una tendència natural a disminuir, és a dir, si no l’entrenemla podem perdré.
2.- FACTORS QUE INFLUEIXEN
Hi han diferents factors que poden influir en la flexibilitat:
Herència: hi ha una determinació hereditària important sobre el grau de flexibilitat que un subjecte té. Però encara que la configuració genètica del nostre aparell locomotor condicioni l’amplitud de moviments, no vol dir que sigui una qualitat sense possibilitat dedesenvolupar-se per l’entrenament.
Sexe: el sexe és un factor que condiciona el grau de flexibilitat, sent més favorable per al sexe femení. El diferent treball habitual desenvolupat per la nena i el nen, més orientat cap a la força en aquest últim i cap a la habilitat en la primera afavoreix la formació d’una determinada composició muscular que influeix en la qualitat que estem analitzant.
Edat: laflexibilitat que pot exhibir un nadó, és irrepetible quan el nen arriba a la barrera puberal, per això diem que té una evolució natural decreixent. Això no vol dir que el seu entrenament no sigui valuós, ja que és una qualitat que millora amb la pràctica.
Treball habitual i costums: un costum social o una actitud postura fixada per un treball habitual. Col · labora a limitar o exagerar per sobrede límits convenients el grau de flexibilitat d’una articulació.
L’hora del dia: al llevar-nos, el cos està "dur", mancat de mobilitat. A poc a poc això es va corregint fins a trobar al migdia la màxima mobilitat. A partir d’allà, torna a anar en regressió fins a la nit, on es troben els mateixos problemes que al matí.
La temperatura: es distingeix entre la temperatura ambiental, queinflueix en la calor del múscul, i la temperatura interior o intramuscular, que pot modificar-se amb el treball muscular. L’escalfament és l’encarregat de pujar la temperatura intramuscular assegurant una correcta disposició de flexibilitat de les articulacions, que facilita obtenir els angles correctes per a cada gest específic i evita en la mesura possible l’aparició de lesions.
3.- METODESD’ENTRENAMENT
Mètodes d’entrenament de la flexibilitat.
- Per a l’entrenament de flexibilitat es segueixen mètodes actius i passius.
Els mètodes d’entrenament de la flexibilitat actius, son els què el moviment es produeix per l’acció de la pròpia musculatura sense ajuda externa.
Els mètodes d’entrenament de la flexibilitat passius són els què intervé una força exterior que mobilitza els ossosper augmentar l’amplitud de l’articulació.
Dins dels mètodes actius trobem tres:
1. Actius Balístics: El moviment es produeix de forma ràpida. Per exemple llançar la cama cap endavant i amunt. Dins d’aquest mètode trobem també els exercicis de rebots. És recomanable haver escalfat molt bé, abans d’emprar aquest mètode.
2. Actius Estàtics: L’entrament els músculs separen els osos, ampliantl’articulació fins als límits d'aquesta. Es realitza controlant la respiració, relaxant els músculs que són els que es van a estirar. Un cop assolit el límit articular (abans que aparegui el dolor), es manté la postura uns segons (més de 10 segons), en què procurem relaxar més, respirant profundament. Per exemple asseguts a terra, separar les cames i flexionar el tronc cap endavant.
3. ActiusAssistits: La musculatura agonista realitza el moviment d’amplitud articular, quan arriba a l’amplitud màxima assolible de forma activa, intervé una força externa que amplia la posició. Per exemple, asseguts a terra, separar les cames i flexionar el tronc cap endavant, després un company o companya tira dels braços cap endavant, ampliant el moviment.
4. Passius i manteniment actiu: L’amplitud...
La flexibilitat és la qualitat física que ens permet realitzar moviments de gran amplitud amb algunes parts del nostre cos. Generalment, depèn de la capacitat d’estirament de la musculatura i de la capacitat de moviment que tinguin les articulacions. De totes les qualitats físiques, la flexibilitat és l’única que té una tendència natural a disminuir, és a dir, si no l’entrenemla podem perdré.
2.- FACTORS QUE INFLUEIXEN
Hi han diferents factors que poden influir en la flexibilitat:
Herència: hi ha una determinació hereditària important sobre el grau de flexibilitat que un subjecte té. Però encara que la configuració genètica del nostre aparell locomotor condicioni l’amplitud de moviments, no vol dir que sigui una qualitat sense possibilitat dedesenvolupar-se per l’entrenament.
Sexe: el sexe és un factor que condiciona el grau de flexibilitat, sent més favorable per al sexe femení. El diferent treball habitual desenvolupat per la nena i el nen, més orientat cap a la força en aquest últim i cap a la habilitat en la primera afavoreix la formació d’una determinada composició muscular que influeix en la qualitat que estem analitzant.
Edat: laflexibilitat que pot exhibir un nadó, és irrepetible quan el nen arriba a la barrera puberal, per això diem que té una evolució natural decreixent. Això no vol dir que el seu entrenament no sigui valuós, ja que és una qualitat que millora amb la pràctica.
Treball habitual i costums: un costum social o una actitud postura fixada per un treball habitual. Col · labora a limitar o exagerar per sobrede límits convenients el grau de flexibilitat d’una articulació.
L’hora del dia: al llevar-nos, el cos està "dur", mancat de mobilitat. A poc a poc això es va corregint fins a trobar al migdia la màxima mobilitat. A partir d’allà, torna a anar en regressió fins a la nit, on es troben els mateixos problemes que al matí.
La temperatura: es distingeix entre la temperatura ambiental, queinflueix en la calor del múscul, i la temperatura interior o intramuscular, que pot modificar-se amb el treball muscular. L’escalfament és l’encarregat de pujar la temperatura intramuscular assegurant una correcta disposició de flexibilitat de les articulacions, que facilita obtenir els angles correctes per a cada gest específic i evita en la mesura possible l’aparició de lesions.
3.- METODESD’ENTRENAMENT
Mètodes d’entrenament de la flexibilitat.
- Per a l’entrenament de flexibilitat es segueixen mètodes actius i passius.
Els mètodes d’entrenament de la flexibilitat actius, son els què el moviment es produeix per l’acció de la pròpia musculatura sense ajuda externa.
Els mètodes d’entrenament de la flexibilitat passius són els què intervé una força exterior que mobilitza els ossosper augmentar l’amplitud de l’articulació.
Dins dels mètodes actius trobem tres:
1. Actius Balístics: El moviment es produeix de forma ràpida. Per exemple llançar la cama cap endavant i amunt. Dins d’aquest mètode trobem també els exercicis de rebots. És recomanable haver escalfat molt bé, abans d’emprar aquest mètode.
2. Actius Estàtics: L’entrament els músculs separen els osos, ampliantl’articulació fins als límits d'aquesta. Es realitza controlant la respiració, relaxant els músculs que són els que es van a estirar. Un cop assolit el límit articular (abans que aparegui el dolor), es manté la postura uns segons (més de 10 segons), en què procurem relaxar més, respirant profundament. Per exemple asseguts a terra, separar les cames i flexionar el tronc cap endavant.
3. ActiusAssistits: La musculatura agonista realitza el moviment d’amplitud articular, quan arriba a l’amplitud màxima assolible de forma activa, intervé una força externa que amplia la posició. Per exemple, asseguts a terra, separar les cames i flexionar el tronc cap endavant, després un company o companya tira dels braços cap endavant, ampliant el moviment.
4. Passius i manteniment actiu: L’amplitud...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.