Quadern valencià superior

Unitat 1. Vocalisme
1. Vocalisme tònic
El sistema vocàlic del valencià (i de tot el català general),1 en posició tònica, presenta set
vocals: a, e oberta, e tancada, o oberta, o tancada, i i u. Aquesta distinció no solament és
pertinent perquè forma part de l'estructura de la llengua, sinó també perquè de vegades
provoca canvis de significació. Així, per exemple, el fet de pronunciar la ooberta o tancada
ens permet de distingir dona 'persona de sexe femení', de dóna 'del verb donar'; com també
déu 'divinitat', de deu 'numeral'.
Casos en què la e és oberta [ ]:
1. Davant de síl·labes que duguen una i o una u: premi, incendi, misteri, museu, peu, perpetu.
2. Davant de l, l·l, rr i r: cel, novel·la, serra, verd.
3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi,presència, molècula (excepcions:
església, llémena, témpores). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la
vocal és oberta o tancada.
4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta, excepte.
Casos en què la o és oberta [ ]:
1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: coix i els
acabats en -oix, jou,tou, pou i sou —verb—).
2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions:
estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent
gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.
4. En alguns mots acabats en -o: açò, això, allò, bo, so tro,do, to i compostos.

1

La llengua catalana té dos grans dialectes, anomenats català oriental (que comprén els territoris de
l'actual província de Barcelona, de Girona, part de la de Tarragona, el Rosselló, les Illes Balears i la
ciutat d'Alguer), i català occidental (que comprén Andorra, l'actual província de Lleida, part de la de
Tarragona, i el País Valencià). Algunes de lescaracterístiques que defineixen cadascun d'aquests
dialectes les veurem en altres unitats.

1

2

Quadern de Valencià Superior

5. En alguna de les terminacions següents: -oc/-oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola,
-oldre, -olt/olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca), estrofa,
fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa,pressupost,
llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota).

2. Vocalisme àton
El vocalisme àton valencià (i el del català occidental) consta de cinc vocals: a, e, i, o, u. Cal
que tingueu en compte que en català oriental es produeix una neutralització de les vocals e i a
en [ ].
Hi ha una sèrie de paraules que presenten una alternança vocàlica segonsel territori. Totes
dues formes són correctes, encara que en valencià estàndard és preferible utilitzar la primera
variant del doblet:
nàixer/néixer
avançar/avençar
esgarrar/esguerrar

argilaga/argelaga
arrancar/arrencar
faena/feina

traure/treure
jaure/jeure
llançar/llençar

2.1 Vacil·lacions entre la a i la e
– En moltes paraules que comencen amb en-, em-, es- i eix- (eixugar,encendre, embrutar,
estendre), en valencià col·loquial solem pronunciar aquesta e inicial com a a. En un nivell
formal de pronúncia, però, hem de mantenir la e.
– Hem de mantenir la pronúncia amb e (i no amb a) de paraules com bescoll (*bascoll),
gegant (*jagant), sencer (*sancer), llençol (*llançol).
– En un registre formal, cal evitar l'elisió de la e davant de la r: veritat (*vritat),feredat
(*fredat).
– És incorrecte afegir una e en paraules acabades en -x o -tx: complex (*complexe), fix (*fixe),
context (*contexte), sufix (*sufixe), annex (*annexe), pretext (*pretexte).
– Les assimilacions de la a final àtona a la e tònica, tipus terra (*terre), Sueca (*Sueke),
típiques d'algunes zones, no estan permeses en un nivell formal.

2.2 Vacil·lacions entre la a i la o
– En...