qualsevol nit pot soprtir el sol

Qualsevol nit pot sortir el sol
Introducció:
“«Qualsevol nit pot sortir el Sol» és una cançó de 1975 composta, escrita i interpretada per Jaume Sisa, publicada en l'àlbum del mateix nom. Amb el temps ha esdevingut una cançó molt popular pel seu contingut fantàstic amb una gran quantitat de personatges infantils), pel seu missatge d'esperança (...de les tristors en farem fum.) i un gran cant al'amistat (...només hi faltes tu..., ...tu també pots venir si vols...), fet que li ha permès ser una cançó transmesa per diferents generacions. Fou una de les catorze cançons escollides pel programa No me la puc treure del cap de TV3.”
(Viquipèdia)
Els personatges:
La Blancaneu i els set nans
El conte explica com una nena, amb la pell blanca com la neu, desperta la gelosia de la nova esposadel seu pare, una bruixa, que ordena matar-la per a ser ella la dona més bella del regne (el jutge és un mirall màgic). Els servents no poden complir l'ordre i l'abandonen al bosc, on és recollida per set nans que queden captivats per la noia. Blancaneu passa a viure amb els nans, cuidant-los i creixent. La bruixa intenta trobar-la i assassinar-la amb una poma enverinada, però no aconsegueix elseu propòsit perquè ella no s'empassa del tot la poma. Per això està viva en un taüt de vidre que custodien els nans, però profundament adormida. Només un petó d'amor d'un príncep aconseguirà despertar-la i acabar en feliç matrimoni.
Polzet
Polzet és un conte de fades escrit per Charles Perrault el 1697 a partir de llegendes populars que va assolir un gran èxit. Narra les aventures delprotagonista homònim, un noi tan petit com un polze.
Un matrimoni molt pobre decideix abandonar els seus set fills al bosc perquè no poden mantenir-los. El més petit, anomenat Polzet per la seva mida, troba el camí de tornada perquè ha anat deixant molles de pa com a rastre. Els pares tornen a intentar perdre els seus fills, tenint cura que en Polzet no pugui idear res i marxen. Els nens arriben a una casamolt gran i demanen aixopluc. La dona els avisa que està casada amb un ogre que els pot menjar però ells s'hi queden igualment.
A la nit, els set germans dormen en un gran llit. En Polzet veu que l'ogre té set filles, que dormen amb les seves corones posades, i les agafa per donar-les als seus germans. Quan l'ogre entra de nit per menjar-se els germans, com que és fosc, a les palpentes troba elscaps nus de les filles i se les menja, respectant les figures amb les corones. Mentrestant, en Polzet i els germans aprofiten per fugir.
Enfurismat, l'ogre es calça les botes de set llegües, les més ràpides del món, i parteix a la recerca dels germans. S'atura, però, una estona per descansar i s'adorm. En Polzet aprofita per robar-li les botes i torna a casa de l'ogre, on li diu a la dona que hansegrestat el seu marit i que necessita un rescat. El mateix ogre, afirma, li ha deixat les seves botes com a prova que és cert el que comenta. La dona el creu i li dóna una gran fortuna, que en Polzet entrega als seus pares perquè tots puguin viure feliços.
Els tres porquets
Els tres porquets és un conte tradicional del segle XIX. Tot i que hi ha antecedents molt anteriors, inclòs a diversosrecopilatoris, és molt conegut per la compilació a Llibre Verd de la sèrie dels Llibres de les Fades de l'escocès Andrew Lang, de 1892.
Tres porquets vivien enmig del bosc. Cadascú es va construir una casa: el primer germà la va fer de palla, el segon de fusta i el tercer de sòlids maons. El tercer instava els seus germans a enfortir les seves cases davant l'amenaça del llop que vivia a propd'ells, però els altres no van fer cas perquè preferien sortir a jugar.
El llop va arribar disposat a menjar-se els porquets. Ells es van refugiar a casa seva. El llop va bufar fins a ensorrar la primera casa i la segona, però no va poder tirar a terra la tercera, més ben construïda. Per això va intentar entrar per la xemeneia. Els porquets, però, van encendre el foc de la xemeneia perquè es cremés i...