quijote

Argument[modifica | modifica el codi]
El llibre narra les aventures per terres de Castella del gentilhome Alonso Quijano, que després agafa el nom de Don Quijote de La Mancha, acompanyat del seu escuder, Sancho Panza, a qui convenç prometent-li l'illa imaginària de Baratària. S'obri amb una de les frases més famoses de la literatura:

« En un lugar de la Mancha, de cuyo nombre no quieroacordarme, no ha mucho tiempo que vivía un hidalgo de los de lanza en astillero, adarga antigua, rocín flaco y galgo corredor. »
El Quixot és un vell esprimatxat i esgrogueït. Cavalca un cavall magre, al qual dóna el nom de Rocinante. Per casc duu —des de gairebé el principi de la novel·la— un bací de llautó dels que feien servir els barbers. Un personatge de la novel·la, en veure'l diu que té unatrista figura. I el mateix Quixot, sense cap mena de vergonya, es fa anomenar el Caballero de la Triste Figura, perquè diu que ha llegit que tot cavaller ha de tenir un sobrenom.

El protagonista, embogit per la lectura de nombroses novel·les de cavalleries de l'època i volent-ne emular els protagonistes, es fa nomenar cavaller. Per armar-se cavaller Don Quixot entra en un hostal que confon amb uncastell, pren dues prostitutes com a donzelles, el porquerol pel trompeter que anuncia la seva arribada i l'hostaler sorneguer com el governador del castell. La cerimònia és una burla, però Don Quixot és armat cavaller i marxa satisfet.

Aleshores surt a la recerca d'aventures per oferir-les a la seva princesa Dulcinea, figura que segons ell tot cavaller aventurer ha de tenir. Contínuamenttransforma la realitat: el seu encegament li fa veure castells on hi ha hostals, grans exèrcits on hi ha un ramat de bens i una princesa on hi ha una pagesa. Fins que és vençut a les platges de Barcelona on un batxiller, fent-se passar per cavaller, preocupat pel seu trist estat, li ordena que se'n torni a casa, on mor un cop ha recuperat el seny.

Primera part[modifica | modifica el codi]
Començaamb un pròleg en el qual es burla de l'erudició pedantesca, i amb uns poemes còmics, a manera de preliminars, compostos en llaor de l'obra pel mateix autor, ja que no va trobar ningú que volguera lloar una obra tan extravagant com esta, com sabem per una carta de Lope de Vega. En efecte, es tracta, com diu el capellà, d'una «escritura desatada» lliure de normatives, que mescla el gènere líric, èpic,tràgic i còmic i on es fiquen entremig del desenrotllament històries de diversos gèneres, com ara les de Grisóstomo i la pastora Marcela, la novel·la El curioso impertinente, la història del captiu, el discurs sobre les armes i les lletres, la de l'Edat d'or de l'home, la primera eixida de Don Quixot i la segona amb el seu inseparable escuder Sancho Panza.

Segona part[modifica | modifica elcodi]
La segona part narra la tercera i darrera eixida, amb l'encontre amb el bandoler Perot Rocaguinarda, l'estada a Barcelona, la recuperació del seny i el final de Don Quixot.

Personatges[modifica | modifica el codi]
El Quixot està fortament basat en la relació entre els dos personatges principals, Quixot i Sancho, però apareixen altres figures que completen la històriaPrincipals[modifica | modifica el codi]
Don Quixot: cavaller embogit per la lectura que idealitza el món i vol millorar-lo
Sancho Panza: acompanyant del Quixot, caracteritzat pel seu realisme i sentit comú i per l'ús de refranys
Dulcinea del Toboso: amor platònic del Quixot. Personificació de l'ideal de l'amor
Sansón Carrasco: el batxiller que fa tornar el cavaller a casa seva
Els ducs: família que volburlar-se del cavaller i el seu escuder i que precipiten gran part de l'acció de la segona part
Secundaris més rellevants[modifica | modifica el codi]
Rocinante: cavall del Quixot
Rucio: ase de Sancho Panza
la mestressa de la casa del Quixot, qui intenta guarir-lo de la bogeria pels llibres
el capellà del poble, que ordena anar a buscar el cavaller
la neboda, Ana Quijana
els habitants de...