Què ens fa ser com som?

Què ens fa ser com som?

El director Richard Linklater ha fet un curiós experiment amb la seva darrera obra; Boyhood. La pel·lícula té la peculiaritat d’utilitzar els mateixos actors durant unperíode de dotze anys. Podem dir que la cinta té el mèrit de mostrar els canvis en els seus personatges, si ve notem més les diferencies físiques que les psicològiques podem percebre les dues alllargmetratge. Es a dir, podem veure la base i la construcció dels personatges en aquet període de temps. El metratge presenta uns personatges mortals, comuns, normals, reals... Però, com acaben sent com són?D’aquesta qüestió que podem trobar a l’aire poc després de veure el film procedeix aquest escrit amb intencions reflexives.
La cinta es centra en el protagonista Mason, i en la seva família. Mostra laseva vida, perquè Mason no es un noi atípic o especial, es un noi més, amb totes les seves inquietuds i problemes. Té una germana i els seus pares estan separats. Fins aquí i fins al final totnormal. Aquesta es l’essència de Boyhood. Se’ns mostra a unes persones concretes, mortals, que bé podríem ser qualsevol de nosaltres.
Com si d’un trencaclosques es tractes el film desgrana uns quantsmoments de la vida de Mason; aniversaris, sortides, baralles, mudances, o festes entre altres. Entrant a discutir realment que ens fa com som partiria d’aquet punt, dels moments. Un dels pilars de lanostra personalitat són les situacions que vivim. Podem veure això a partir d’un dels regals que lo fan a Mason, una càmera fotogràfica. Gràcies a aquet regal entra dins del món de la fotografia,descobrint un món que el portarà a voler dedicar-se a allò professionalment. Podem extreure que tots aquells moments amb la càmera a la mà han participat alhora de crear la seva personalitat. Que ellreflexa a les seves fotos.
Un altre pilar que sustenta la nostra personalitat és el món que ens envolta, perquè òbviament no estem aïllats e interactuem directament amb l’ambient. Això vol dir que...