Recensión Del Articulo Ley Organica De Libertad Religiosa Y La Naturaleza De Sus Preceptos(Catalán

Llei Orgànica de Llibertat Religiosa i la Naturalesa dels seus Preceptes
Miguel Angel Cañivano Salvador
Ed. Iustel
Revista general de dret canònic i dret eclesiàstic de l'Estat núm. 28(2012)
Pdf format digital, 30 pàgines


L'autor de l'article és Miguel Angel Cañivano Salvador, prfessor d'universitat des de 1994 i, de de 2003, professor titular de Dret Eclesiàstic de l'Estat al'Universitat de Barcelona. És autor de diversos materials per a la docència publicats a la col·lecció OMADO, del dipòsit digital de la UB.[1]

L'article es centra en la naturalesa orgànica dels preceptes de la Llei Orgànica de Llibertat Religiosa(LOLR), publicada el 1981 a Madrid per les Corts Generals. Intenta contestar si tots els preceptes disposen d'aquesta naturalesa, i que s'ha de fer amb elsque no la tenen. L'article està organitzat en set punts: introducció, peculiaritats de la LOLR, la declaració del caràcter orgànic o ordinari dels preceptes feta per una llei orgànica, la determinació de l'àmbit material de la llei orgànica, en que consisteix l'expressió “desenvolupament”, la naturalesa orgànica dels preceptes de la LOLR i per acabar les conclusions. Aquesta recensió serà objectivai per tant no entrarà en la crítica de l'article, sinó que serà un mer resum. Per aconseguir certa organització, s'intentarà seguir els punts més importants de l'article i sintetitzar-lo punt per punt.

Peculiaritats de la LOLR: una característica de la LOLR és la manca d'una exposició de motius o preàmbul, ja que és habitual que, per situar el legislador en un context, s'expliqui el perquè dela llei i dels seus preceptes. Tot i així, aquesta exposició de motius no té un valor normatiu, i tot i que en l'article 88 de la Constitució estableix que els projectes de llei aprovats pel Consell de Ministres han d'anar acompanyats d'una exposició de motius i han de ser sotmesos al Congrés, no es pot sobreentendre la necessitat d'aquesta en el text normatiu que la seguirà.
En un principi, quanel Govern va presentar la LOLR, si que contenia una exposició de motius, i, tot i que no tenia aquest nom, declarava els principis que havien inspirat la llei. En el text definitiu però, aquesta introducció va desaparèixer. Cal destacar però que el preàmbul no feia referància a la naturalesa dels seus preceptes, o sigui que encara que s'hagués deixat l'exposició de motius a la llei, no haguésservit per saber la naturalesa orgànica dels seus preceptes.
L'altra peculiaritat de la LOLR és que en el projecte presentat devant les corts, no figurava com a llei orgànica. Va ser després, en l'informe de la Ponència del Congrés dels Diputats que es va proposar donar-li el rang de llei orgànica. Va ser concretament l'esmena del Grup Parlamentari de Coalició Democràtica(GPCD) que es va adonar del'error i va proposar que fos denominada com a llei orgànica i que es seguís el procediment correcte. Aquesta esmena va ser acceptada i va agafar el caràcter de llei orgànica.

Declaració del caràcter orgànic o ordinari dels seus preceptes feta per una llei orgànica: ja que la LOLR no explica el caràcter dels seus preceptes, es dubta la necessitat que una llei orgànica faci aquesta explicació, isi aquesta explicació té algun valor jurídic. Basant-se en el que diu la Constitució, no sembla necessari que la llei orgànica exposi la naturalesa dels seus preceptes, ja que la Constitució diu el que és i el que no és llei orgànica i la matèria de la llei orgànica. Tornem a trobar-nos, però, que la majoria de lleis orgàniques expressen, ja sigui a l'exposició de motius o a les disposicionsfinals, el caràcter de la llei i la naturalesa dels seus preceptes.[2]
És amb la Llei Orgànica 5/1980 que el Tribunal Constitucional(TC) es pronuncia sobre la matèria pròpia de les lleis orgàniques a través de la Sentència 5/1981, que estableix que una llei orgànica no pot abarcar matèries que no li siguin reservades i que, en cas que ho faci, el legislador té la potestat d'establir quins preceptes...